Fill de Xi Zhongxun, destacat líder del Partit Comunista purgat durant la Revolució Cultural en ser enviat a la província de Shaanxi durant set anys, estudià enginyeria química a Tsinghua, i l’any 1974 s’afilià al partit, i n’ascendí la jerarquia. Ocupà càrrecs de govern a les províncies de Hebei, Fujiang i Zhejiang, i el 2007 fou nomenat líder del partit a Xangai i en aquest càrrec dugué a terme una investigació i depuració d’un afer de corrupció a la ciutat. El 2008 fou nomenat vicepresident i es convertí en un dels candidats favorits a succeir Hu Jintao a la presidència de la Xina i a la secretaria general del partit.
Considerat un moderat amb bones connexions amb els militars i afí a l’empresariat més dinàmic de les zones especials, però també amb lligams amb l’interior rural, és casat en segones núpcies amb la popular cantant Peng Liuyan. Elegit successor de Hu Jintao al capdavant del Partit Comunista en el divuitè congrés (i també cap suprem de l’exèrcit) el 15 de novembre de 2012, aquest càrrec el designava oficialment candidat únic a la presidència de la Xina, que ocupà el 14 de març de 2013. El seu lideratge afrontà des de l’inici el descens continuat més important del ritme de creixement econòmic de la Xina en més de vint anys. Ha accentuat la campanya anticorrupció del seu predecessor, amb judicis i condemnes contra alts càrrecs del partit i funcionaris del govern i de l’exèrcit, i afrontà sense concessions les mobilitzacions democràtiques de Hong Kong del setembre-octubre del 2014. A mitjan 2015 posà fi a la política del fill únic. L’abril del 2016 fou nomenat comandant en cap de les operacions conjuntes, càrrec de nova creació que reforça la seva autoritat dins l’exèrcit. L’octubre del 2017 fou revalidat al capdavant del Partit Comunista en el dinovè congrés, en el qual s’aprovà incloure el seu nom i la seva ideologia a la constitució, fet que significà el retorn del personalisme a la política xinesa després de la mort de Mao Zedong. El març del 2018 la cambra legislativa (Congrés Nacional) aprovà pràcticament per unanimitat la reforma constitucional que revocava el límit de dos mandats presidencials vigent des del 1982. L’octubre del 2022 fou elegit per a un tercer mandat com a secretari general del Partit Comunista.
En l’àmbit internacional, ha respost amb demostracions de força al creixement de la tensió al mar del Sud de la Xina per les disputes territorials amb el Japó i altres estats veïns. Aquestes accions i la voluntat de consolidar-se com una potència regional també han provocat una certa escalada de l’hostilitat amb els Estats Units, que acusa la Xina, a més, de ciberespionatge. Tot i això, el setembre del 2015 Xi Jinping visità oficialment els Estats Units. La tensió, però, es disparà novament amb l’elecció del nou president dels Estats Units Donald Trump, el qual, acusant la Xina de competència deslleial, impulsà mesures proteccionistes. Xi Jinping fou també el primer president xinès a mantenir contactes directes amb un president taiwanès (Singapur, novembre del 2015). Amb la finalitat de mantenir sota control la dissidència, ha impulsat una política de vigilància i restriccions a les empreses i plataformes multinacionals d’internet que treballen a la Xina, censurant activament la informació política.