Llicenciat en Enginyeria Tècnica Industrial per l’Escola d’Enginyeria d’Indústries de Vigo (1972) i en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona (1977), és doctor en Ciències Econòmiques per aquesta universitat (1982), on imparteix la docència. Des del 1988 és catedràtic de Política Econòmica i dirigeix diversos projectes de recerca, entre els quals cal esmentar el Grup d’Investigació en Polítiques Públiques i Regulació Econòmica, i cursos sobre la gestió i regulació dels serveis públics econòmics. Assessor d’organismes diversos, entre els quals hi ha les antigues comissions Nacional de l’Energia (CNE) i del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) o l’Agencia Catalana de l’Aigua (ACA), i també d’empreses com ENDESA, de la qual ha estat defensor del client i posteriorment president. També ha estat assessor econòmic de diversos governs espanyols.
És autor de nombrosos treballs especialitzats, com també d’articles de premsa i llibres de divulgació sobre temes econòmics d’actualitat, entre els quals hom pot esmentar Diez ensayos sobre la economía española (amb J.M. Serrano, 2000), La crisis de 2008. De la economía a la política i más allá (2010) i La torre de la arrogancia. Políticas y mercados después de la tempestad (2011). El 2017 publicà El final del desconcierto, sobre la crisi del model d'Estat espanyol posterior al franquisme desencadenada arran del moviment independentista català. Al novembre del 2013 succeí Josep Piqué i Camps en la presidència del Cercle d’Economia, el primer a ocupar el càrrec de perfil exclusivament acadèmic. Fou succeït en el càrrec per Joan Josep Bruguera al desembre del 2016. Al març del 2018 fou nomenat president de la Fundació Cercle d'Economia.