Graduat en economia a Kíev (1984), des dels darrers anys d’existència de l’URSS i els primers del nou estat independent d’Ucraïna construí un imperi econòmic en el sector de l’alimentació, concretament en la branca de la pastisseria, que li valgué el sobrenom de “rei de la xocolata”, i esdevingué l’home més ric del nou estat. Posteriorment esdevingué particularment influent amb la compra d’un canal de televisió.
El 1998 entrà en política com a diputat pel partit de Leonid Kučma, i el seu paper fou fonamental en la creació del Partit de les Regions, del qual se separà el 2001 per incorporar-se al partit prooccidentalista La Nostra Ucraïna, de Viktor Juščenko, al qual donà suport en l’anomenada Revolució Taronja que descavalcà del poder l’antiga cúpula soviètica. Quan aquest guanyà les eleccions presidencials fou uns quants mesos secretari de seguretat. Tot i el seu enfrontament amb Julija Tymošenko per les acusacions mútues de corrupció, fou ministre d’Afers Estrangers (2009-10) mentre aquesta ocupava el càrrec de primera ministra.
Després d’un breu període com a ministre de Comerç en el govern prorús de Viktor Janukovyč (2012), passà a donar suport a l’Euromaidan, que enderrocà el govern i la presidència (febrer del 2014), i guanyà les eleccions presidencials del maig. Des d’aquest càrrec es veié forçat a assumir l’annexió russa de Crimea i intentà desactivar les milícies prorusses dels territoris de l’est amb propostes d’autogovern i la continuació de l’ofensiva militar. El conflicte ha esdevingut crònic, malgrat un acord amb els insurgents (que rebien el suport més o menys encobert de Rússia) amb mediació de la Unió Europea el febrer del 2015, que a la pràctica només ha estabilitzat la línia de front. Aquesta guerra intermitent ha erosionat greument l’economia ucraïnesa, com ho han fet també les restriccions de Rússia a Ucraïna en els intercanvis comercials i sobre el subministrament de gas. Malgrat l’entrada en vigor d’un acord d’associació (2015), la Unió Europea criticà Ucraïna per no combatre amb prou contundència la corrupció. El novembre del 2018 Porošenko decretà l’estat d’emergència arran d’un incident naval amb Rússia a la mar Negra. En les eleccions presidencials de l’abril del 2019, Porošenko fou clarament derrotat en la segona volta per Volodymyr Zelens’kyj.