Srebrenica

Ciutat de Bòsnia i Hercegovina.

És situada a la República Sèrbia (Republika Srpska), una de les dues entitats administratives de l’Estat de Bòsnia Hercegovina, creat el 1992. El juliol del 1995 hi tingué lloc la massacre de Srebrenica, l’assassinat en massa més greu de les guerres que acompanyaren la dissolució gradual de Iugoslàvia (1992-99) i que enfrontà sobretot l’exèrcit Iugoslau i les milícies prosèrbies contra croats i musulmans. En els enfrontaments armats que esclataren a Bòsnia i Hercegovina, les milícies prosèrbies encerclaren la ciutat la primera setmana de juliol. La població civil estava sota la protecció d’una unitat de 600 cascos blaus neerlandesos, i durant el bombardeig, prop de 20.000 persones es refugiaren a la base de les Nacions Unides. Les crides de reforços del comandament dels cascos blaus no foren ateses, i l’11 de juliol les forces serbobosnianes comandades per Ratko Mladić entraren a Srebrenica.

El dia 12 els milicians separaren els homes de 12 a 77 anys de les dones i dels infants, que foren deportats a territori musulmà. Prop de 15.000 homes aconseguiren escapar, però més de 7.000 foren assassinats. D’aquests, uns 5.000 eren refugiats a la base de les Nacions Unides, que foren intercanviats per catorze cascos blaus neerlandesos ostatges dels milicians serbis. Després dels acords de Dayton (1996), el Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia establert a la Haia començà els procediments per a processar els responsables, i el juliol del 2006 s’obrí el judici per genocidi, crims de guerra i crims contra la humanitat contra els set acusats principals, entre els quals hi havia Radovan Karadžić, lliurat per les autoritats sèrbies el 2008, i Ratko Mladić, extradit el 2012, considerats l’ideòleg i l’executor principal de les matances, respectivament.

El 2007 el Tribunal Penal sentencià que la massacre de Srebrenica era constitutiva de genocidi, però eximí Sèrbia de la responsabilitat directa, bé que la considerà culpable d’inhibició i la instà a lliurar els acusats.  El març del 2010, el Parlament de Sèrbia aprovà una resolució per la qual demanava perdó pel seu paper en la matança. El setembre del 2013, el Tribunal Suprem dels Països Baixos reconegué la responsabilitat de l’Estat neerlandès en la massacre, i el juliol del 2014, un tribunal de la Haia el va declarar responsable de la deportació i la mort de 300 musulmans homes. D’altra banda, al llarg dels primers anys del segle XXI hom anà descobrint fosses on s’havien enterrat els cadàvers. El gener del 2015 un jutge del Tribunal rebutjà el recurs de quatre dels principals responsables, als quals se’ls confirmà les penes, a un dels quals de cadena perpètua. El juliol del 2015, el veto de Rússia al Consell de Seguretat impedí que s’aprovés la resolució de l’ONU segons la qual la matança de Srebrenica era constitutiva de genocidi. El 29 de març de 2016, després de vuit anys de judici Karadžić fou condemnat a 40 anys de presó per genocidi en la matança de Srebrenica, el més greu dels 10 càrrecs pel qual fou declarat culpable pel TPI de l’antiga Iugoslàvia.