Graduat el 1975 en física, enginyeria electrònica i matemàtiques per la Universitat de Sant Louis (Missouri), es doctorà en física a la Universitat de Cornell (Nova York) el 1982. Fou assistent de recerca al laboratori per a la física de l’estat sòlid d’aquesta universitat. Del 1981 al 1995 treballà al Centre de Recerca Almaden d’IBM (San José, Califòrnia), i des del 1989 fou membre del comitè de recerca i cap de projectes d'aquesta institució. Posteriorment (1995-98) fou catedràtic de química física a la Universitat de Califòrnia de San Diego. El 1998 s’incorporà a la Universitat de Stanford, on ocupa la càtedra Harry S. Mosher de química des del 2002 i on ha estat cap del departament de química (2011-14). Els seus camps de recerca se centren en la nanofotònica, l’espectroscòpia i les nanopartícules. Independentment d’Eric Betzig, desenvolupà el mètode de la microscòpia monomolecular per a aconseguir augments de gran resolució que permeten la visualització de processos intracel·lulars en temps real. Per aquest assoliment rebé el premi Nobel de química (2014), compartit amb Betzig i Stefan Hell. Ha rebut també, entre molts altres guardons, els premis Wolf (2008), l'Irving Langmuir (2009) i el Peter Debye (2013) de física química. És membre de l’Acadèmia Americana d’Arts i Ciències (2001) i de l’Acadèmia Nacional de Ciències (2007).
William Esco Moerner
© Stanford University