i Podemos | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Podemos

Podem
Podem
ciències polítiques polít
Partit polític espanyol creat el 2014 a Madrid.

Orígens i ideari

Liderat pel comunicador i professor de la Universidad Complutense Pablo Iglesias, té l’origen en el moviment dels Indignats i basa el seu discurs en la contestació radical de l’ordre establert. Sorgit en el context de la crisi econòmica que afecta sobretot els països del sud de la Unió Europea, els seus blancs més immediats són les polítiques d’austeritat imposades des del govern espanyol i l’anomenada “troica” (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional), les pràctiques corruptes desvelades al llarg d’aquests anys en els estaments polítics i financers espanyols i la denúncia d’una suposada connivència entre les cúpules d’aquests poders (col·lectiu al qual al·ludeixen genèricament com “la casta”) amb el propòsit de perpetuar certs privilegis en detriment de tots els ciutadans. Els seus seguidors són majoritàriament joves, i se n’han assenyalat paral·lelismes amb el partit grec Syriza. Menys intransigent envers el dret d’autodeterminació i el moviment sobiranista català que els dos grans partits d’àmbit estatal, ha donat suport explícit (bé que amb matisos segons el moment i els líders) a la celebració d’un referèndum acordat sobre la relació de Catalunya amb Espanya.

Trajectòria electoral

Inscrit el març del 2014 en el registre de partits polítics, a les eleccions al Parlament Europeu del maig Podemos obtingué 5 diputats, que s’integraren en el grup Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica. Al novembre Pablo Iglesias en fou elegit secretari general, i el febrer del 2015 foren escollits en eleccions primàries els secretaris generals del partit a les comunitats autònomes. En les eleccions municipals i autonòmiques del maig del 2015 obtingué resultats destacables en diverses ciutats i, a Madrid, l’alcaldia. En les eleccions generals del 20 de desembre reforçà la seva presència en el panorama polític espanyol, on irrompé com a tercera força amb el 20,6% del vot i 69 diputats, formant en molts territoris coalició amb altres forces d’esquerra. En la repetició de les eleccions subsegüent al fracàs dels intents de pactar un govern de coalició (26 de juny de 2016), Podemos tingué un augment mínim (71 escons i el 21,1% dels vots) malgrat presentar-se en coalició amb Izquierda Unida. Sotmès a dissensions entre els dos líders de més projecció, Pablo Iglesias i Íñigo Errejón, en l’assemblea celebrada a Vistalegre (Madrid), el febrer del 2017, s’imposà el primer amb claredat, i amb ell la seva estratègia més partidària de l’agitació popular i menys institucional. Tanmateix, els mesos següents el partit es veié sotmès a pugnes internes. En les eleccions generals de 28 d’abrilde 2019 disminuí notablement la representació al Congrés (35 diputats i 11,9% dels vots), i de tercera passà a quarta força.

Podem als Països Catalans

Als Països Catalans (on desenvolupa l’activitat sota el nom de Podem a Catalunya i a les Balears i Podem/Podemos al País Valencià) foren elegits secretaris generals Gemma Ubasart a Catalunya, Antonio Montiel al País Valencià i Alberto Jarabo a les Illes Balears. Formaren part de les candidatura Barcelona en Comú, València en Comú i Som Palma, a través de les quals s’incorporaren al govern municipal d’aquestes ciutats. Després de les eleccions del maig del 2015 donà també suport a la formació de governs d’esquerra al País Valencià i a les Illes Balears. En aquest darrer Parlament fou elegida presidenta Xelo Huertas, expulsada de Podemos el desembre del 2016 i destituïda del càrrec el gener del 2017 per un afer de tràfic d’influències. Al País Valencià Antonio Estañ substituí Antonio Montiel a la secretaria general el maig del 2017. A Catalunya el juliol del 2015 formà amb Iniciativa per Catalunya-Verds la candidatura Catalunya Sí que es Pot per a concórrer conjuntament a les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre d’aquest any. Encapçalada pel líder veïnal Lluís Rabell, obtingué 11 escons. El mes següent dimití la secretària general a Catalunya de Podem, Gemma Ubasart, rellevada el juliol del 2016 per Albano Dante Fachín. Fou la primera força en les dues eleccions consecutives al Congrés dels Diputats i al Senat (desembre del 2015 i juny del 2016) a Catalunya (on es presentava en coalició amb altres forces dins la candidatura En Comú Podem, liderada per Xavier Domènech) i al País Valencià (en coalició amb Compromís), i la segona a les Illes Balears. El novembre del 2017 Pablo Iglesias desautoritzà Dante Fachín per la seva proposta d’explorar un acord amb partits independentistes per fer front a les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre que convocà el govern espanyol. Pocs dies després, Albano Dante Fachín abandonà Podem. Integrat a la coalició Catalunya en Comú Podem, obtingué 8 diputats. El portaveu de la coalició, Domènech, fou elegit secretari general de Podem en les primàries de l’abril del 2018. Dimití ambdós càrrecs el setembre d’aquest any, i el mateix mes fou substituït a la secretaria general de Podem per Noelia Bail.

Data de revisió: 
2019-05-03
Llegir més...