Pablo Iglesias Turrión

(Madrid, 17 d’octubre de 1978)

Pablo Iglesias Turrión

© Podemos

Polític castellà.

Llicenciat en dret (2001) i en ciències polítiques (2004, doctorat el 2008) per la Universidad Complutense de Madrid, d’on fou professor titular interí (2008-11) i nomenat professor honorífic (2014). Treballà a la Fundación Centro de Estudios Políticos y Sociales (CEPS), i és autor d’articles acadèmics. Actiu des de molt jove en els moviments antiglobalització, col·laborà en diversos mitjans de comunicació, entre d’altres el diari Público, per a la televisió del qual presentà i dirigí un programa. Cap de continguts de la productora Con Mano Izquierda (2010-15), fou tertulià habitual sobre temes polítics a la televisió.

Assessor d’Izquierda Unida (2011) i d’Esquerda Galega (2012), el gener del 2014 fou cofundador del partit polític Podemos, del qual esdevingué líder. Elegit diputat al Parlament Europeu per aquest partit (maig del 2014), fou candidat a presidir la cambra pel grup Esquerra Europea. El novembre d’aquest any fou elegit en primàries secretari general de Podemos. L’octubre del 2015 renuncià a l’escó al Parlament Europeu per tal de concórrer a les eleccions espanyoles del 20 de desembre com a cap de llista de Madrid de Podemos, i obtingué l’acta de diputat. Cap i portaveu del seu grup parlamentari, revalidà l’escó i el càrrec en les successives convocatòries del 26 de juny de 2016, del 28 d’abril i del 10 de novembre de 2019. Després d’aquestes eleccions, negocià amb Pedro Sánchez un govern de coalició PSOE-Unidas Podemos (el primer de la monarquia parlamentària espanyola del 1978), del qual fou nomenat vicepresident i ministre de Drets Socials i Agenda 2030 (des del 13 de gener de 2020).

El 15 de març de 2021 anuncià que deixava el seu càrrec en el govern per presentar-se com a candidat del seu partit en els comicis a la Comunitat de Madrid del 4 de maig. Davant dels resultats obtinguts (10 escons, 3 més que el 2019), el mateix dia de les eleccions anuncià la seva dimissió de tots els càrrecs en el partit i la retirada de la política.