Cursà estudis de ciències polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona. Periodista, ha col·laborat especialment en el setmanari La Directa, del qual coordinà la secció d’investigació “Estirant del fil” (2009-12). És autor, o coautor, de diverses cròniques vinculades a aquesta activitat: Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial (2007), Rastres de Dixan (2009), L’acció política des de la comunitat (2010) i Les veus de les places (2011).
Vinculat a moviments socials, forma part de diverses plataformes i organitzacions solidàries i de l’esquerra alternativa, i entre 2003 i 2012 treballà a Coop57, cooperativa de serveis financers orientada a finalitats solidàries, a la qual retornà al 2016, en acabar la seva activitat parlamentària. Condemnat (1998) per exercir l’objecció de consciència, el 2011 concorregué a les eleccions municipals per la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), i al novembre del 2012 a les eleccions al Parlament de Catalunya, en les quals fou elegit diputat per aquesta formació. Fou president portaveu del grup mixt i formà part de diverses comissions de la cambra catalana, entre les quals hi ha la d’investigació sobre el frau i l’evasió fiscals i les pràctiques de corrupció política, de la qual fou elegit president (2014). D’acord amb el codi ètic de la CUP, renuncià a repetir la candidatura en les eleccions del 27 de setembre del 2015.
Posteriorment, reprengué l’activitat periodística i el compromís amb els moviments socials. El 2022 s’incorporà a la junta directiva d’Òmnium Cultural, presidida per Xavier Antich, de la qual fou reelegit vocal el 2026. El novembre d’aquest any s’anuncià la seva incorporació com a militant d’EH Bildu i a l’equip de relacions polítiques de la formació.
Ha publicat Llums i taquígrafs. Atles de la corrupció, el frau i la impunitat als Països Catalans (2016), amb Àlex Romaguera, August Gil Matamala. Al principi de tot hi ha la guerra (2017), amb Anna Gabriel i No robaràs (2024).