Jordi Sànchez i Picanyol

(Barcelona, 1 d'octubre de 1964)

Jordi Sànchez i Picanyol

© CCMA

Activista cívic, cultural i polític.

Llicenciat en ciències polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (1991), el 1996 fou becari del programa de la German Marshall Fund dels Estats Units. Ha exercit la docència en diverses universitats, entre d’altres la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya. Director adjunt (1996) i director (2001) de la Fundació Jaume Bofill, des d’aquesta institució impulsà estudis i propostes sobre polítiques d’educació i immigració a Catalunya, àmbits en els quals participà en la coordinació i elaboració dels pactes nacionals per a l’educació (2004-06) i per a la immigració (2008). El 2010 deixà la Fundació per a ocupar el càrrec d’adjunt del Síndic de Greuges (2010-15). Fou també conseller de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (actualment Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals) del 1996 al 2004.

Com a activista social i polític, destaca la seva participació en la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes, de la qual fou portaveu del 1983 fins a la seva dissolució deu anys després. El maig del 2015 rellevà Carme Forcadell a la presidència de l’Assemblea Nacional Catalana, càrrec en el qual fou reelegit el maig de l’any següent. Conjuntament amb el president d’Òmnium Cultural Jordi Cuixart, fou el líder més visible de les organitzacions ciutadanes del moviment per la independència de Catalunya. L’octubre del 2017 una jutge decretà per a ambdós presó preventiva sense fiança per presumpta sedició i rebel·lió com a responsables de les manifestacions del 20 de setembre davant la Conselleria d’Economia, mesura que els convertia en presos polítics segons una opinió àmpliament compartida. Al novembre, ja empresonat, dimití la presidència de l’ANC per tal de presentar-se dins la candidatura de Junts per Catalunya encapçalada pel president Carles Puigdemont a les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre convocades arran de la promulgació de l’article 155.

Elegit diputat, l’empresonament l’impedí ocupar l’escó. L’abril del 2018 la seva candidatura a ser investit president de la Generalitat de Catalunya fou vetada pel jutge instructor Pablo Llarena. L’1 de desembre de 2018 inicià, juntament amb els també presos polítics Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, una vaga de fam contra la congelació dels recursos d’empara presentats per la seva defensa i admesos a tràmit pel Tribunal Constitucional, a la qual posà fi vint dies després. Encara en presó provisional i mentre estava sent jutjat pel Tribunal Suprem en la causa especial 20907/2017 contra dirigents independentistes, renuncià l’escó a la cambra catalana i fou elegit diputat en les eleccions del 28 d’abril de 2019 al Congrés com a cap de llista per Barcelona de Junts per Catalunya. Bé que li fou permès recollir l’acta de diputat, el Congrés el suspengué (juntament amb altres diputats independentistes processats). Acabat el judici, el 14 d’octubre de 2019 fou condemnat a 9 anys de presó per sedició i li foren imposats els mateixos anys d’inhabilitació. Entre el 2020 i el 2022 fou secretari general de Junts per Catalunya, partit del qual es donà de baixa el maig del 2023.

El 23 de juny de 2021 fou indultat de la pena de presó pel govern de Pedro Sánchez, però es mantingué la inhabilitació establerta en la sentència. La vigència de l’indult quedà condicionada al fet de no tornar a cometre cap delicte greu —castigat amb més de cinc anys de presó— en un termini de cinc anys. 

Compartí amb Jordi Cuixart els premis Ateneu Barcelonès atorgats per aquesta entitat (novembre del 2017) i Gabriel Alomar de l’Obra Cultural Balear (desembre del 2017).