Assemblea Nacional Catalana

ANC (sigla)

Formació de l’Assemblea Nacional Catalana al Palau Sant Jordi

© ANC/Galdric Peñaroja

Plataforma creada des de la societat civil catalana per tal d’impulsar la independència de Catalunya.

Continuadora de les Consultes sobre la Independència de Catalunya, fou constituïda el 10 de març de 2012 en un acte al Palau Sant Jordi de Barcelona. En els estatuts de l’associació destacava la desvinculació formal dels partits polítics (sense rebutjar-ne la col·laboració) i la renúncia expressa a presentar-se a consultes electorals. Entre els impulsors de l’ANC, cal esmentar l’activista Josep Manel Ximenis, els juristes Ferran Requejo i Josep Cruanyes, el cantant Lluís Llach i l’escriptora Patrícia Gabancho. A l’abril Carme Forcadell en fou elegida presidenta, i Carles Castellanos, vicepresident.

La direcció de l’ANC és constituïda pel Secretariat Nacional, format per 77 membres elegits pels socis, i renovat anualment. Un cop escollit, el secretariat elegeix per majoria qualificada els càrrecs orgànics: president, vicepresident, tresorer i secretari. L’òrgan executiu entre les reunions del Secretariat Nacional és el Comitè Permanent, que té les funcions que aquest li delega i és format pels coordinadors d’11 comissions i pels 4 càrrecs orgànics. Finançada amb donatius i quotes dels socis, s’organitza en assemblees territorials d’àmbit local; assemblees sectorials, que agrupen col·lectius no territorials (bàsicament professionals) adscrits a l’entitat, i assemblees exteriors de catalans adscrits a l’ANC a l’estranger.

Des de la seva creació, l’ANC ha mostrat el seu gran poder de convocatòria i organització amb les manifestacions més multitudinàries de la història de Catalunya en ocasió de l’Onze de Setembre, que també es troben entre les més massives a Europa de les dècades recents, i amb un fort ressò internacional. La primera mobilització es convocà el 2012 sota el lema “Catalunya, nou estat d’Europa” i aplegà entre 600.000 i dos milions de participants, segons les fonts, xifres que s’han repetit en les convocatòries següents: la Via Catalana cap a la Independència (2013), la Via Catalana 2014 (2014) i la Via Lliure (2015), en totes les quals ha col·laborat estretament Òmnium Cultural. També organitzà amb Òmnium Cultural el Concert per la Llibertat del 29 de juny de 2013 al Camp Nou, que reuní unes 90.000 persones.

En les eleccions del juny del 2013 als òrgans de direcció, Carme Forcadell fou reelegida per a la presidència del Secretariat Nacional, i Jaume Marfany, nou vicepresident. Ambdós revalidaren el càrrec en les eleccions del maig del 2014. A banda, l’ANC porta a terme diverses campanyes per tot el territori català en favor de la independència de Catalunya, com ara, “Declara’t a Catalunya”, per a la creació d’una hisenda pròpia; “El país de tots”, destinada a ampliar la base social dels partidaris de la independència, i “Signa un vot per la independència”, que el setembre del 2014 lliurà al Parlament de Catalunya 750.000 signatures per a exercir el dret de petició (reconegut per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la Constitució Espanyola i el dret internacional) per a convocar un referèndum d’autodeterminació o perquè el Parlament de Catalunya proclami la independència. Entre el 4 d’octubre i el 7 de novembre feu l’anomenada Gigaenquesta, consistent en un ampli sondeig (més de 250.000 enquestes) sobre la independència de Catalunya. El mateix mes l’entitat prestà també suport actiu i logístic a la Consulta del 9 de novembre (9-N) convocada pel govern de la Generalitat i els partits adherits al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. L’entitat ha aglutinat el suport als polítics processats i condemnats pel 9-N, i ha estat objecte, juntament amb Òmnium Cultural, de sancions econòmiques per part de l’Agència de Protecció de Dades espanyola per la Gigaenquesta. El 2016 l’ANC s’inscriví al registre de grups de pressió de la Unió Europea.

En les eleccions del maig del 2015 fou renovada la direcció de l’entitat: Jordi Sànchez rellevà Carme Forcadell a la presidència, i Rosa Alentorn substituí Jaume Marfany a la vicepresidència. Sànchez revalidà el càrrec l’any següent i Natàlia Esteve ocupà la vicepresidència fins l’octubre del 2017, que fou rellevada per Agustí Alcoberro. En l’assemblea celebrada el juliol del 2016 s’imposà per clara majoria l’exigència d’un referèndum sobre la independència, que el govern de la Generalitat sorgit de les eleccions del 27 de setembre de 2015 assumí en el seu full de ruta. Mesos abans de la celebració del referèndum, l’Estat llançà una operació repressiva de gran abast contra l’independentisme que, entre d’altres, imposà a l’ANC i a Òmnium noves multes de centenars de milers d’euros, així com també contra polítics i activistes. Per tal de fer front a les sancions contra persones físiques, ambdues entitats impulsaren el maig del 2017 la Caixa de Solidaritat, un fons format per donacions individuals. El novembre del 2018 la Caixa es desvinculà d’Òmnium Cultural i de l’ANC i constituí l’Associació de Foment de la Caixa de Solidaritat, amb personalitat jurídica pròpia.

L’octubre del 2017, juntament amb polítics independentistes i el president d’Òmnium Cultural Jordi Cuixart, el secretari general de l’ANC Jordi Sànchez fou acusat per l’Audiència Nacional d’un presumpte delicte de sedició amb relació al referèndum de l’1 d’octubre, i a diverses accions i protestes que tingueren lloc prèviament i després de la celebració d’aquest referèndum. En presó preventiva des del novembre del 2017 i condemnat per sedició, el substituí el vicepresident Agustí Alcoberro fins a les eleccions del març del 2018, de les quals sortí un nou secretariat que elegí l’economista Elisenda Paluzie com a nova presidenta i l’advocat Josep Cruanyes com a nou vicepresident.

Després de la sentència del Tribunal Suprem en el judici del referèndum que, entre d’altres, condemnà Sànchez a 9 anys de presó, l’ANC impulsà amb Òmnium Cultural moltes de les protestes posteriors en favor dels presos polítics i de rebuig a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola. Un cop aixecada l’aplicació d’aquest article i després de constituir-se un nou govern JxCat-ERC a la Generalitat (maig del 2019), l’ANC instà a la unitat estratègica entre ambdós partits, alhora que apostava clarament per la via unilateral, sancionada formalment el març del 2020 amb un full de ruta en el qual s’aprovava donar suport només als partits polítics que assumissin explícitament el mandat electoral cap a la independència per la via unilateral (50% més u dels vots). Simultàniament, l’ANC impulsà altres iniciatives, com la plataforma Eines de País, candidatura que guanyà el maig del 2020 les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona; el llançament d’Anem x Feina, primera patronal explícitament independentista (desembre del 2019), i la campanya “Consum estratègic”, que proposava alternatives a les empreses que l’ANC considerava que havien participat en l’estratègia de la por del govern espanyol contra l’independentisme, campanya suspesa judicialment, tanmateix, el gener del 2020 a instàncies de la patronal Foment del Treball. Al juny es renovà el Secretariat Nacional de l’ANC. Paluzie fou confirmada com a presidenta i l’empresari David Fernàndez substituí Josep Cruanyes a la vicepresidència.

El 21 de maig de 2022 Dolors Feliu fou elegida nova presidenta de l’Assemblea per 69 membres del Secretariat Nacional. L’altre candidat al càrrec, Jordi Pesarrodona, que en la primera fase de les votacions a la presidència s’havia imposat per poc a Feliu, només obtingué els vots de 16 membres del Secretariat Nacional. Pel que fa a la vicepresidència, cap candidat assolí un suport ampli, per la qual cosa finalment es decidí que Pesarrodona i Uriel Bertran es repartien el càrrec un any cada un.