i Jordi Sànchez i Picanyol | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Jordi Sànchez i Picanyol

Política
Jordi Sànchez i Picanyol
© CCMA
ciències polítiques polít
Activista cívic, cultural i polític.
Barcelona, Barcelonès, 1 d'octubre de 1964

Llicenciat en ciències polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (1991), el 1996 fou becari del programa de la German Marshall Fund dels Estats Units. Ha exercit la docència en diverses universitats, entre les quals hi ha la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya. Director adjunt (1996) i director (2001) de la Fundació Jaume Bofill, des d’aquesta institució impulsà estudis i propostes sobre polítiques d’educació i immigració a Catalunya, àmbits en els quals participà en la coordinació i elaboració dels pactes nacionals per a l’educació (2004-06) i per a la immigració (2008). El 2010 deixà la Fundació per a ocupar el càrrec d’adjunt del Síndic de Greuges (2010-15). Fou també conseller de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (actualment Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals) del 1996 al 2004.

Com a activista social i polític, destaca la seva participació a la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes, de la qual fou portaveu del 1983 fins a la seva dissolució deu anys després. El maig del 2015 rellevà Carme Forcadell a la presidència de l’Assemblea Nacional Catalana, càrrec en el qual fou reelegit el maig de l’any següent. Conjuntament amb el president d’Òmnium Cultural Jordi Cuixart, és el líder més visible de les organitzacions ciutadanes del moviment per la independència de Catalunya. L’octubre del 2017 una jutge decretà per a ambdós presó preventiva sense fiança per presumpta sedició i rebel·lió com a responsables de les manifestacions del 20 de setembre davant la Conselleria d’Economia, mesura que els convertia en presos polítics segons una opinió àmpliament compartida. Al novembre, ja empresonat, dimití la presidència de l’ANC per tal de presentar-se dins la candidatura de Junts per Catalunya encapçalada pel president Carles Puigdemont a les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre convocades arran de la promulgació de l’article 155.

Elegit diputat, l’empresonament l’impedí ocupar l’escó. L’abril del 2018 la seva candidatura a ser investit president de la Generalitat de Catalunya fou vetada pel jutge instructor Pablo Llarena. L’1 de desembre de 2018 inicià, juntament amb els també presos polítics Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, una vaga de fam contra la congelació dels recursos d’empara presentats per la seva defensa i admesos a tràmit pel Tribunal Constitucional, a la qual posà fi vint dies després. Encara en presó provisional i mentre estava sent jutjat pel Tribunal Suprem en la causa especial 20907/2017 contra dirigents independentistes, renuncià l’escó a la cambra catalana i fou elegit diputat en les eleccions del 28 d’abril de 2019 al Congrés com a cap de llista per Barcelona de Junts per Catalunya. Bé que li fou permès recollir l’acta de diputat, el Congrés el suspengué (juntament amb altres diputats independentistes processats).

Compartí amb Jordi Cuixart els premis Ateneu Barcelonès atorgats per aquesta entitat (novembre del 2017) i Gabriel Alomar de l’Obra Cultural Balear (desembre del 2017).

Data de revisió: 
2019-05-27
Llegir més...