i Santa Maria de Cardet | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Santa Maria de Cardet

Arquitectura religiosa
Alta Ribagorça
Església romànica de Cardet (la Vall de Boí), situada en un extrem del poble, enlairat sobre la riba dreta de la Noguera de Tor.
Santa Maria de Cardet
© Fototeca.cat

Edifici

Es tracta d’una església construïda en un terreny amb força pendent cap a l’est, raó per la qual l’absis, situat en aquest sector, és molt més elevat que el cos de l’única nau, actualment coberta per quatre trams de volta d’aresta. L’absis és semicircular i de doble planta, la inferior es correspon amb una cripta convertida avui pràcticament en un traster. A l’angle sud-est de la nau es va afegir una sagristia, i a la façana nord s’obre una capella igualment afegida a l’obra original. L’ornamentació de l’absis consisteix en lesenes i les corresponents arcuacions cegues, a sobre de les quals, just sota el ràfec de la teulada, se situa un fris de dents de serra. L’única decoració escultòrica de la façana es disposa a dues dovelles de la portada; es tracta de dos relleus, un crismó i una creu incisa, tots dos de factura molt rudimentària. Al mur oest s’obre la porta d’accés, molt reformada, d’arc de mig punt i protegida per un porxo. Per sobre de la coberta del porxo hi ha dues finestres d’una sola esqueixada. Corona la façana un campanar de cadireta de dos ulls amb un segon pis d’un ull. Malgrat les reduïdes dimensions de l’església, sembla que el procés constructiu va ser complex i, per tant, fa de mal precisar. La part més antiga, del s. XI, correspon al mur sud i part del mur oest de l’edifici d’una sola nau; va ser reformat al s. XII, cap al 1123, amb la construcció de l’absis. Amb posterioritat es va refer la part alta del mur oest, es va allargar la volta i el mur nord, els quals van adoptar la solució actual. Procedent de l’església, el Museu Nacional d’Art de Catalu­nya conserva una biga travessera de fusta policromada i un frontal d’altar, també de fusta policromada, dedicat a la Mare de Déu, del qual es conserva una còpia in situ.

Història

El primer esment del lloc (Cardeto) és del 1054 i sovint apareix als convenis pallaresos de la segona meitat del s. XI (els comtes de Pallars So­birà sempre el venen a favor dels de Pallars Jus­sà). Cap al 1070, la vila de Cardet devia ser lliurada en feu per Ramon IV de Pallars Jussà al llinatge dels Guerreta. Al s. XII consta a Cardet l’alta senyoria dels barons d’Erill.Tanmateix, de l’església no en tenim cap notícia concreta fins a la visita pastoral del 1373.

Col·laboració: 
APl
Data de revisió: 
2016-01-08
Llegir més...