L’edifici
Església d’una nau i absis semicircular d’alçada considerable, amb restes de cinc lesenes incompletes. La nau té volta de canó apuntada, mentre que l’absis, cobert per volta de quart d’esfera, va precedit per un doble arc presbiteral. Guarda relació, pel que fa a la tipologia constructiva, amb l’església de Santa Maria d’Ovarra. L’absis és flanquejat per dues capelles disposades a manera de transsepte, que es van afegir més tard, potser tot coincidint amb l’erecció del campanar de torre, situat a l’angle nord-oest. Aquest cos aprofita la porta original com a pas de comunicació amb la nau. Per això es va obrir una nova porta, protegida per un porxo. Totes dues portes, tant l’original com l’actual d’accés, s’obren a la façana nord. A la façana sud hi ha dues finestres d’esqueixada simple, molt estretes, que contrasten amb la gran finestra oberta a la façana oest. L’absis té, ben centrada, una finestra de doble esqueixada. Els paraments presenten un aparell de carreus escairats sense polir, disposat en filades irregulars però uniformes, més ben treballades a l’exterior que a l’interior.
La història
La primera referència històrica del lloc és del 919, en una venda, als comtes Unifred I Bernat i Toda de Ribagorça, d’una terra a la vila de Calbera. Probablement aquests comtes van ser els qui van erigir o consolidar l’església parroquial. Cap a l’any 988, els comtes de Ribagorça van donar a la comunitat d’Ovarra diverses propietats de Calbera, Castrocit i Morens, dins les quals hi havia l’església, que passava així a dependre del monestir d’Ovarra. L’esment directe més antic de la parroquial apareix el 1124, data d’una convinença feta entre el monestir de Sant Victorià d’Assan amb els monjos d’Ovarra, d’una banda, i els veïns de Calbera, de l’altra, sobre uns camps propietat del priorat per tal de plantar-hi vinyes. En el darrer terç del segle XIV es van fer diverses reformes a l’edifici. A partir del 1571 passava a dependre del bisbat de Barbastre, etapa en què s’hi va afegir un campanar de torre i altres elements, com ara un retaule absidal cremat el 1936. El 1980 fou restaurada, i es van suprimir la sagristia i altres edificis adossats.