Situació
Sector de llevant del temple, amb el gran absis on es veuen elements fragmentaris de cinc lesenes que no s’arribaren a completar.
ECSA - J.A. Adell
L’església parroquial de Sant Andreu és a l’entrada del poble de Calbera, enlairat a 1 207 m d’altitud, en un contrafort assolellat de la serra de Pegà, penjat sobre l’Isàvena.
Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TCG036957.
S’hi arriba per la carretera de l’Isàvena, passat Beranui. A les mateixes Ferreries cal agafar un brancal asfaltat a la dreta que puja directament a Calbera. (JBP)
Història
El primer esment del lloc de Calbera és de l’any 919, en què Miró, Frugell, Eló, Rudigild i Sanigild van vendre als comtes Unifred I Bernat i Toda de Ribagorça una terra que tenien a la vila de Calbera, per 11 sous. Foren molt probablement aquests comtes els qui van erigir o consolidar l’església parroquial de Sant Andreu, si tenim en compte que Calbera fou ben bé el cor del primer comtat ribagorçà.
Cap a l’any 988 els comtes de Ribagorça donaren al monestir d’Ovarra, a l’abat Ennecó, als clergues i a la congregació que hi vivien sota la regla de sant Benet, les parròquies, mujades, oblacions, obres parroquials i comtals que tenien en heretat a les vil·les de Calbera, Castrocit i Morens, exceptuant-ne els drets d’usdefruit pertanyents a la comtessa Garsenda. D’aquesta manera l’església de Sant Andreu va passar a dependre del monestir d’Ovarra.
La referència directa més reculada de l’església de Sant Andreu és del 1124, data d’una convinença feta entre l’abat Ponç de Sant Victorià d’Assan amb la congregació dels monjos i els clergues d’Ovarra, d’una banda, i els veïns de Calbera, de l’altra, sobre els camps de Bosital i Beserín, propietats del priorat al terme de Calbera, per tal de plantar-hi vinyes.
Consta que un notable fill de Calbera, Pere de Llastanosa i Calassanç, cambrer de l’infant Pere de Ribagorça, disposà ésser enterrat en aquesta església (1371); d’aquest període datarien algunes de les reformes practicades a l’edifici. A partir del 1571 l’església parroquial passà del priorat d’Ovarra al nou bisbat de Barbastre. Vers aquesta època s’afegí a ponent un campanar de torre i altres elements, com un notable retaule absidal que fou cremat en part el 1936, del qual dues taules dedicades a sant Pere i sant Pau es conserven avui al Museo Diocesano de Barbastro. L’edifici fou restaurat l’any 1980 i se suprimiren la sagristia i altres edificis adossats. Segons M. Iglesias, no es van poder salvar llavors les pintures murals que la decoraven, possiblement romàniques. (JBP)
Església
Planta de l’església, que manté íntegra l’estructura inicial romànica, ampliada només amb dues capelles a manera de transsepte i un campanar.
J.A. Adell
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat, i reforçada per tres arcs torals que arrenquen de sengles pilastres adossades als murs. Al mur nord, la volta és suportada per arcs formers de poc relleu, que defineixen unes pilastres amb plecs.
La nau és capçada a llevant amb un absis semicircular precedit d’un doble arc presbiteral. Al nivell del primer arc presbiteral els murs laterals són perforats per l’obertura de dues capelles, que, com un transsepte, foren afegides a l’obra original. En aquest mateix procés de reforma potser també s’afegí un campanar de torre a l’angle nord-oest, que aprofita la porta original com a pas de comunicació amb la nau, i també s’obrí una nova porta, actualment aixoplugada per un porxo. Les portes, tant l’original com l’actual, s’obren a la façana nord, encarades al nucli urbà. A la façana sud hi ha dues finestres d’una sola esqueixada, quasi espitlleres, que contrasten amb la gran finestra d’esqueixada recta que s’obre a la façana de ponent. A l’absis hi ha una altra finestra, centrada, de doble esqueixada, amb els brancals exteriors rectes. La finestra d’una sola esqueixada que s’obre al mur sud del primer arc presbiteral respon, com la que hi ha a la façana de llevant de la capella sud, als processos de reforma que patí l’edifici, i foren anul·lades per la sagristia que s’afegí a l’angle sud-est i que ha estat enderrocada fa pocs anys, en el procés de restauració de què ha estat objecte l’edifici.
Les façanes no tenen ornamentació, llevat de l’absis, on hi ha elements fragmentaris de cinc lesenes, una d’elles centrada en la finestra, que probablement foren concebudes per completar una decoració d’arcuacions sota el ràfec, que sembla que no s’arribà a construir, ja que l’estat de les lesenes, especialment la central, palesa un canvi en el projecte inicial, que també podria tenir relació amb les diferències estructurals que s’observen als murs interiors.
Els paraments presenten un aparell de carreuó simplement escairat, sense arestar ni polir, disposat en filades irregulars però uniformes, més ben treballades a l’exterior que a l’interior de l’edifici.
L’estructura constructiva i les intencions ornamentals posen l’església de Calbera en relació amb les formes de l’arquitectura llombarda, possiblement emparentades amb la propera església del monestir de Santa Maria d’Ovarra, sobretot pel gran relleu que es dona als elements ornamentals. (JAA)
Bibliografia
- Yela, 1932, doc. 39, pàg. 122 i doc. 46, pàg. 137
- Abadal, 1955, vol. III (I), pàgs. 63-69 i vol. III (II), doc. 127, pàg. 348, doc. 142, pàg. 357, doc. 157, pàg. 364, doc. 206, pàg. 393, doc. 229, pàg. 413 i doc. 289, pàg. 437
- Martín Duque, 1965, pàg. 28, nota 70, i docs. 1, 3, 84, 103, 104, 111, 148, 151, 154, 158, 159, 160, 167, 168, 170, 173, 182, 183, 185, 186 i 188
- Iglesias, 1985-88, vol. I/1, pàgs. 165-169