Jesús Alturo i Perucho

(el Pont de Suert, Alta Ribagorça, 10 de març de 1954)

Jesús Alturo i Perucho

Paleògraf, filòleg i historiador.

Professor, des del 1976, de filologia llatina a la Universitat Autònoma de Barcelona, on el 1992 succeí el seu mestre Manuel Mundó a la càtedra de paleografia, codicologia i diplomàtica. Membre del Comité International de Paléographie Latine (1994), de la Société Nationale des Antiquaires de France (2013), i director de la Series Hispanica dels Monumenta Palaeographica Medii Aevi, sota el patrocini de la Union Académique Internationale, de l’Institut de France, del Comité International de Paléographie Latine, de la Real Academia de la Historia de Madrid i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, ha impartit cursos i conferències a diverses universitats de l’Estat i de l’estranger, i el 2005 fou director d’estudis convidat de l’École Pratique des Hautes Études de la Sorbona de París.

De les seves publicacions, centrades en la història de l’escriptura llatina, dels textos, dels còdexs, dels llibres, de les biblioteques i de la cultura escrita, i també en la paleografia, la codicologia, la diplomàtica, la filologia llatina medieval, la llengua i literatura catalanes i la història de l’Església, destaquen els llibres L’arxiu antic de Santa Anna de Barcelona (Fons de Santa Anna i de Santa Eulàlia del Camp) del 942 al 1200: aproximació històrico-lingüística (1985, en 3 volums; premi Ciutat de Barcelona al millor treball d'investigació el 1982); Història del llibre manuscrit a Catalunya (2003; premi Crítica Serra d’Or de recerca en humanitats el 2004), i El Calze i la lira entre reixes: culte i textos clandestins dins la Presó Model de Barcelona (1937) (2008), Memòries de la guerra civil i notes parroquials de postguerra de Mn. Joan Agut i Ribera, rector de Santa Maria de Montmaneu (2011) i L’antependi de Sant Martí de Lleida a Baltimore i altres obres de l’art medievalcatalà (2020), amb Tània Alaix.

Cal esmentar també la seva producció d’articles en publicacions especialitzades nacionals i internacionals, en capítols de llibres col·lectius i en comentaris, que comprèn uns 250 títols, dels quals hom pot esmentar I glossari latini altomedievali della Catalogna con alcuni notizie sui settimani (1996), Deux nouveaux fragments d’un manuscrit de l’Itinerarium Egeriae du IX siècle (2005), Les études sur les fragments de manuscrits en Espagne: bilan et considérations diverses (2012), La Escritura visigótica en la Península Ibérica:nuevas aportaciones (2012), El Baldaquí de Ribes i les seves inscripcions: origen i noves propostes d’interpretació (2013) i Paleògrafs ieditors: mètodes, objectius i experiènces (2020).

L'any 2021 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.