Els símptomes més habituals, similars als d’altres infeccions víriques també transmeses per mosquits, com el dengue o el chikungunya, són febre, l’aparició d’erupcions eritematoses (exantema), conjuntivitis, dolors musculars i articulars i malestar general. Es manifesten dins de la primera setmana després de la picada en humans infectats, bé que en la majoria dels casos la infecció és asimptomàtica. En cas contrari, cursa de manera lleu fins que guareix espontàniament. No existeix tractament o medicament específic conegut, i hom recomana la ingestió de líquids per a prevenir la deshidratació, el control de la febre i el repòs. L’única afectació greu coneguda (no plenament confirmada, però d’una elevada probabilitat) és en els fetus de mares infectades, en els quals es poden produir malformacions, molt especialment microcefàlia, la qual hom detectà que havia augmentat excepcionalment al Brasil el 2015 (d’uns 150 casos es passà a uns 3.500 en menys d’un any), coincidint amb un gran augment de les infeccions.
Aquest virus fou identificat per primer cop a Uganda al bosc de Zika el 1947. Confinat pràcticament a l’Àfrica, on fou poc actiu, i amb alguns brots aïllats a l’Àsia, el 2007 hom detectà una afectació massiva a l’illa de Yap (Micronèsia), on el 75% de la població resultà infectada, i el 2013, a la Polinèsia francesa. Al març del 2014 es detectà per primer cop a l’Amèrica del Sud, i des d’aleshores s’han multiplicat els casos en aquesta regió, molt especialment al Brasil, fins a esdevenir una pandèmia. Al gener del 2016 hom detectà els dos primers casos a Catalunya, i al mes següent s'identificà també un cas als Estats Units de transmissió per via sexual. Del febrer al novembre de 2016, l’Organització Mundial de la Salut declarà el virus del Zika emergència sanitària mundial.