El seu pare, un metge jueu, fugí d’Alemanya el 1936. Educat en una escola anglesa de Lima i més tard a Anglaterra, cursà estudis de música a Suïssa, i posteriorment filosofia i economia a la Universitat d’Oxford, on es graduà el 1959. Després de cursar un màster en economia a la Universitat de Princeton (EUA), el 1963 inicià la trajectòria professional al Banc Mundial, on participà en programes de desenvolupament en diversos països de l’Amèrica Llatina. El 1966 tornà al Perú, cridat pel govern de Fernando Belaúnde, i treballà d’assessor del Banc Central en un moment de greu crisi financera. Després del cop d’estat del 1968 fou processat i expulsat del Perú. Residí als Estats Units, on exercí càrrecs directius al Banc Mundial i, al mateix temps, fou directiu en diverses empreses inversores, en les quals continuà després d’un parèntesi com a ministre d’Energia i Mines (1980-82) del segon govern Belaúnde, amb iniciatives com ara el Latin American Enterprise Fund (1992). Retornà a l’activitat política l’any 2000 sota la presidència d’Alejandro Toledo, en els governs del qual fou ministre d’Economia (2001-02 i 2004-05) i primer ministre (2005-06). Candidat a la presidència per l’Alianza por el Gran Cambio (2011), no superà tanmateix la primera volta. El juny del 2016, al capdavant de la coalició centrista Peruanos por el Kambio, guanyà en segona volta les eleccions presidencials i al juliol succeí en el càrrec Ollanta Humala. El desembre del 2017 superà una moció de censura arran d’unes acusacions de l’oposició que el relacionaven amb la trama de corrupció Odebrecht, que afectava diversos països de l’Amèrica Llatina, però el març del 2018 dimití poc després de fer-se públiques unes gravacions en les quals membres del seu partit intentaven subornar diputats opositors. El mateix mes el vicepresident Martín Vizcarra fou designat successor en el càrrec fins al final de la legislatura (2021).