No totes les transaccions econòmiques que es fan a través de la xarxa poden considerar-se economia col·laborativa: no ho són les vendes de productes d’empreses o comerços tradicionals a través dels portals respectius d’internet. En el sentit més estricte, l’economia col·laborativa consisteix en xarxes descentralitzades d’intercanvis entre particulars que són els proveïdors i els usuaris finals de les transaccions. L’oferta la constitueix un bé de consum del qual el propietari en vol treure un benefici, sigui a través d’un intercanvi de productes o serveis, o bé en forma monetària, cosa que, si bé també és possible en un entorn no digital, té un potencial extremament limitat. Exemples d’economia col·laborativa són el lloguer d’habitatges o d’objectes, de serveis (transport amb vehicle particular, treballs específics) i els intercanvis de béns similars (habitatges per a vacances). Generalment l’oferta dels productes o serveis té lloc en portals d’internet que posen en contacte directe venedors i compradors. Si bé aquests portals actuen com a intermediaris, en principi el cost afegit en la transacció és molt inferior al del comerç o botiga tradicionals. Amb l’omnipresència d’internet en les relacions socials i personals, l’economia col·laborativa ha anat guanyant pes en el conjunt de les transaccions i intercanvis, i el 2015 els ingressos bruts d’aquestes activitats a la Unió Europea van ser de 28.000 milions d’euros. Sectors importants dels proveïdors de béns i serveis tradicionals han vist en la irrupció de l’economia col·laborativa una competència deslleial i n’han reivindicat el boicot i la limitació o prohibició. Hom critica també l’economia col·laborativa per l’absència de control de la qualitat dels béns i serveis intercanviats o posats a la venda, i també per l’absència de taxació sobre les transaccions (fet que li donaria un avantatge il·legítim amb relació al comerç convencional). Els poders públics locals, estatals o internacionals han dut a terme intents de regularitzar l’economia col·laborativa, l’atomització i descentralització de la qual en dificulta l’aplicació.
f
Economia