Llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat en l’àmbit de la gestió pública municipal, amb càrrecs de responsabilitat als ajuntaments de Gurb, Sant Vicenç de Castellet, Sant Adrià de Besòs i Sant Cugat del Vallès. Gerent de l’Institut Català del Voluntariat de la Generalitat de Catalunya (1996-2000), ha impartit la docència a la UAB. El 1983 s’afilià a la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), branca juvenil de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC, partit refundat el 2016 en el Partit Demòcrata Europeu Català, en el qual ha continuat). Per aquest partit, fou president comarcal de la delegació del Vallès Oriental i president de la federació de les comarques de Barcelona, i membre del comitè executiu nacional, a més de regidor de l’Ajuntament de Parets del Vallès i diputat a la Diputació de Barcelona. Diputat del 2004 al 2015 al Parlament de Catalunya per Convergència i Unió, després de les eleccions del 27 de setembre de 2015 revalidà l’acta dins la coalició Junts pel Sí, del grup del qual fou president fins el juliol del 2017, quan fou nomenat pel president Carles Puigdemont conseller de la Presidència i portaveu del govern en substitució de Neus Munté. El 27 d’octubre d’aquest any, en què el Parlament de Catalunya aprovà la declaració de la creació de la República Catalana, el govern espanyol li ordenà cessar en el càrrec, juntament amb la resta membres del govern català, en aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola.
El 2 de novembre ingressà a la presó després que la jutge de l’Audiència Nacional acceptés la petició del fiscal general i acusés de rebel·lió, sedició i malversació els membres del govern, per als quals dictà presó incondicional. Sortí de la presó el 4 de desembre, després que el jutge del Tribunal Suprem (que havia assumit les causes contra els independentistes) en dictés la llibertat provisional sota fiança. Obtingué l’escó de diputat en les eleccions al Parlament de Catalunya per la coalició Junts per Catalunya convocades pel president del govern espanyol el 21 de desembre. Candidat fallit a la presidència de la Generalitat de Catalunya (22 de març de 2018), l’endemà el jutge del Tribunal Suprem n’activà el processament i en dictà el reingrés a presó. Traslladat de la presó d’Estremera (Madrid) a la de Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada, Bages) al juliol, l’1 de desembre inicià amb tres altres presos polítics independentistes una vaga de fam contra el bloqueig de la resolució dels recursos d’empara presentats per la seva defensa al Tribunal Constitucional, a la qual posà fi vint dies després. Encara en presó provisional i mentre era jutjat pel Tribunal Suprem en la causa especial 20907/2017 contra dirigents independentistes, després de renunciar l’escó al Parlament de Catalunya fou elegit diputat en les eleccions del 29 d’abril de 2019 al Congrés com a cap de llista per Lleida de Junts per Catalunya. Bé que li fou permès recollir l’acta de diputat, el Congrés el suspengué (juntament amb els altres diputats processats). Acabat el judici, el 14 d’octubre de 2019 fou condemnat a 12 anys de presó per sedició i malversació, i l’imposà el mateix temps d’inhabilitació.
El 23 de juny de 2021 fou indultat de la pena de presó pel govern de Pedro Sánchez, però es mantingué la inhabilitació establerta en la sentència. La vigència de l’indult quedà condicionada al fet de no tornar a cometre cap delicte greu —castigat amb més de cinc anys de presó— en un termini de sis anys. El 4 de juny de 2022 fou elegit secretari general de Junts per Catalunya.
Arran del seu empresonament publicà Persistim. Cartografia de l'1-O: el relat d'un pres polític, amb Gemma Aguilera (2019).