i Joaquim Forn i Chiariello | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Joaquim Forn i Chiariello

Política
Joaquim Forn i Chiarello
© Ajuntament de Barcelona
ciències polítiques polít
Polític.
Barcelona, 1 d’abril de 1964

Llicenciat en dret, en acabar els estudis treballà en un despatx d’advocats. El 1989 s’integrà a Acció Olímpica, grup impulsor de la campanya “Freedom for Catalonia” durant els Jocs Olímpics del 1992. El 1999 fou elegit regidor per Convergència i Unió a l’Ajuntament de Barcelona. Ha revalidat el càrrec en les successives convocatòries electorals, i durant el mandat de Xavier Trias (2011-15) fou primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, president de Transports Metropolitans de Barcelona, vicepresident de l’Autoritat Metropolitana del Transport i vicepresident de Barcelona Serveis Municipals. Després de les eleccions municipals del maig del 2015 revalidà l’acta i esdevingué portaveu del Grup Demòcrata, integrat per CDC (refundat el 2016 en el Partit Demòcrata Europeu Català, al qual pertany), UDC i Demòcrates. Al juliol del 2017 el president Carles Puigdemont el nomenà conseller d’Interior en substitució de Jordi Jané.

En aquest càrrec, com a màxim responsable dels mossos d’esquadra, arran dels atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils del 17 i 18 d’agost de 2017, s’enfrontà a les campanyes de descrèdit contra el cos policial català. Després del desacord que hi hagué al setembre a la Junta de Seguretat (òrgan coordinador dels cossos policials que actuen a Catalunya), protestà contra la mesura del govern espanyol que, a través del ministeri públic, posava tots els cossos policials, inclosos els mossos d’esquadra, sota el comandament únic d’un coronel de la Guàrdia Civil poc abans del referèndum de l’1 d’octubre. El 27 d’aquest mes, després que el Parlament de Catalunya aprovés la declaració de la creació de la República Catalana, el govern espanyol el destituí del seu càrrec, juntament amb la resta de membres del govern català, en aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola que facultava la intervenció de la Generalitat de Catalunya. El 2 de novembre ingressà a la presó després que la jutge acceptés la petició del fiscal general i acusà de rebel·lió, sedició i malversació als membres del govern, per als quals dictà presó preventiva sense fiança. Fou elegit diputat per la llista de Junts per Catalunya en les eleccions al Parlament de Catalunya convocades pel president del govern espanyol, que tingueren lloc el 21 de desembre, però al gener del 2018 renuncià a l'acta. Traslladat de la presó d'Estremera (Madrid) a la de Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada, Bages) al juliol de 2018, al setembre es publicaren els seus Escrits de presó. El 3 de desembre s'uni a la vaga de fam d'altres presos polítics independentistes per a denunciar la dilació del Tribunal Constitucional de la resolució dels recursos d'empara presentats per la defensa, acció a la qual posà fi el 20 de desembre.

Col·laboració: 
GVA
Data de revisió: 
2018-12-20
Llegir més...