Graduat per la Universitat de Yale (1963) i doctorat pel Massachusetts Institute of Technology (1967). Des d’aquest any exerceix la docència a la Universitat de Yale, d’on el 1973 esdevingué professor titular de ciències econòmiques. Membre d’organismes assessors i experts del govern dels Estats Units, entre d’altres el del pressupost al Congrés, l’oficina d’anàlisi econòmica o el comitè de l’associació econòmica sobre estadístiques federals, en 1977-79 fou assessor econòmic del president Carter. S’ha dedicat especialment a avaluar les repercussions econòmiques del canvi climàtic i a estudiar les possibles respostes a aquest procés.
És autor dels primers models econòmics que prenen en consideració aquest factor, els quals han tingut una gran influència en el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic. Sobre aquests temes ha publicat, entre d’altres, Invention, Growth and Welfare. A Theoretical Treatment of Technological Change (1969), Is Growth Obsolete? (1972, amb James Tobin), Climate Change. Integrating Science, Economics, and Policy (1996, diversos autors), Warming the World. Economic Models of Global Warming (2000, amb Joseph Boyer) i A Question of Balance. Weighing the Options on Global Warming Policies (2008). A banda, és coautor, amb Paul Samuelson, del manual Economics (1985), d’àmplia difusió. El 2018 compartí el premi Nobel d’economia amb Paul Romer.