Graduat el 1981 per la Universitat de Calcuta i el 1983 per la Universitat Jawāharlāl Nehru de Nova Delhi, el 1988 obtingué el doctorat per la Universitat de Harvard, on fou professor assistent fins el 1993, que s’incorporà al Massachusetts Institute of Technology (MIT), on ha desenvolupat la seva trajectòria acadèmica, centrada sobretot en l’estudi de la pobresa i dels ajuts al desenvolupament. Els anys 1996-2003 en fou professor titular d’economia, i des del 2003 ocupa la càtedra Ford Foundation International. Amb la seva muller, vinculada també al MIT, la també economista Esther Duflo, creà l’Abdul Latif Jameel Poverty Action Lab (J-PAL), xarxa formada per uns dos-cents professors d’una seixantena d’universitats de tot el món per a monitoritzar l’ajut al desenvolupament.
A més d’un gran nombre d’articles, és autor de diversos llibres, entre d’altres Volatility and Growth (2005, amb Philippe Agion), Making Aid Work (2007) i, amb E. Duflo, Repenser la pauvreté (2012), Poor Economics. A Radical Rethinking of the Way to Fight Global Poverty (2017, 2 vol.) i Good Economics for Hard Times (2019). Entre altres guardons, ha rebut el premi Bernhard Harms de l’Institut d’Economia Mundial de Kiel (2014) i el premi Nobel d’economia (2019), compartit amb Esther Duflo i Michel Kremer.