Graduada per l’École Normale Supérieure de París en història i economia (1994) i en economia per l’École Normale Supérieure, l’École Polytechnique i l’École Nationale de la Statistique et de l’Administration Économique (1995), es doctorà al Massachusetts Institute of Technology (1999), on ha desenvolupat la carrera docent i de recerca. Catedràtica de reducció de la pobresa i economia del desenvolupament, la seva tasca s’ha centrat a identificar les disfuncions en l’assignació dels recursos per a aquests objectius i en la formulació de propostes per a millorar-ne l’eficàcia. Amb aquesta finalitat l’any 2003 fundà amb el seu marit, el també economista Abhijit Banerjee el J-PAL (Abdul Latif Jameel Poverty Action Lab), una xarxa de prop de dos-cents professors d’una seixantena d’universitats d’arreu del món per a monitoritzar l’ajut al desenvolupament. Nacionalitzada nord-americana (2012), el 2013 s’incorporà a l’equip d’assessors en desenvolupament del president dels Estats Units Barack Obama.
A banda de nombrosos articles especialitzats, ha publicat els llibres Le développement humain. Lutter contre la pauvreté (2010, 2 vol.) i, amb Abhijit Banerjee, Repenser la pauvreté (2014), Poor Economics. A Radical Rethinking of the Way to Fight Global Poverty (2017, 2 vol.) i Good Economics for Hard Times (2019). Ha rebut, entre altres distincions, la Medalla John Bates Clark de l’American Economic Association (2010), el premi Princesa de Asturias de ciències socials (2015) i el premi Nobel d’economia (2019), compartit amb Abhijit Banerjee i Michael Kremer.