Com en l’Holocaust dels jueus, amb el qual coincideix en línies generals, els nazis consideraven els gitanos una raça inferior que havia de ser exterminada. El terme prové de la llengua gitana o romaní i significa ‘devorament’ o ‘devastació’. Com en el cas dels jueus, el pla d’extermini fou orquestrat per Reinhard Heydrich el setembre del 1939. La primera deportació de gitanos alemanys a Auschwitz fou frenada pel governador de la Polònia ocupada Hans Frank, que prioritzava les deportacions dels jueus d’Alemanya, i no tingué lloc fins el 1942. En espera de ser deportats, el 1940 milers de gitanos foren internats en camps especials (Zigeunerlager), com els de Marzahn (Berlín), Lackenbach (Burgenland, Àustria) o Salzburg, on centenars hi moriren a causa de les condicions infrahumanes en què vivien. La majoria moriren a Auschwitz o en altres camps camps d’extermini (Chełmno, Bełżec, Sobibor, Treblinka, etc.) o en d’altres on eren sotmesos a treballs forçats després de ser deportats i internats. Als territoris de l’Europa oriental ocupats pel Tercer Reich les primeres matances foren dutes a terme per escamots de les SS (Einsatzgruppen). Una bona part moriren en ser confinats en guetos com el de Łódź (Polònia) a causa de la fam, les malalties i les privacions. En conjunt, la intensitat de la persecució contra els gitanos fou desigual, i depenia en una mesura elevada de la col·laboració de les poblacions locals. Molts d’ells foren afusellats o deportats indistintament amb jueus, comunistes o altres dissidents. Les pitjors massacres es cometeren a Babij Jar, prop de Kíev (1941), entre els deportats des de Bucarest (més de 20.000 el 1941), a Sèrbia, on escamots de la Wehrmacht mataren gairebé tots els homes gitanos i jueus en represàlia per les baixes causades per la resistència, i a Croàcia, on els executors foren sobretot els ústaixes pronazis, i on molts gitanos moriren al camp de concentració de Jasenovac (Eslavònia). S’estima entre mig milió i més d’un milió els gitanos assassinats pel règim nazi des del seu accés al poder fins a la fi de la Segona Guerra Mundial. El 1982 el govern alemany reconegué oficialment el genocidi sobre el poble gitano i demanà perdó públicament. L’any 2007 el president romanès Traian Băsescu es disculpà públicament per la col·laboració de l’estat romanès en el Porraimos. El 2015 el Parlament Europeu declarà el 2 d’agost Dia Europeu de Commemoració de l’Holocaust Gitano, que commemora l’assassinat de prop de 3.000 gitanos al camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau l’any 1944.