El 1936 s’afilià a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, de les quals fou nomenada secretària de Propaganda del comitè de Barcelona el 1938. Militant també de la UGT, combaté a les files republicanes. Exiliada a França el 1939, fou detinguda i, després de ser internada en camps de concentració, repatriada a l’Estat espanyol, on s’uní a la lluita clandestina contra el franquisme. Detinguda el 1941 i torturada, passà per diverses presons i el 1946 un consell de guerra la condemnà a 30 anys. Internada a la presó de Segòvia fins que fou excarcerada l’any 1957, fou desterrada a Santander, però retornà clandestinament a Barcelona, on reprenguè l’activitat antifranquista dins del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Després del franquisme presidí l’Associació Catalana d’Expresos Polítics i el 1997 fou fundadora de l’associació Les Dones del 36, dissolta el 2006 per raons d’edat de les seves membres. Rebé la Medalla d’Honor de Barcelona (2003), el doctorat honoris causa de la Universitat Politècnica de Catalunya (2004) i la Creu de Sant Jordi (2005). En les eleccions municipals del 2015 ocupà el darrer lloc en la candidatura de Barcelona en Comú. La seva trajectòria és narrada en El daño y la memoria. Las prisiones de Maria Salvo (2004).