Nasqué cec, probablement al si d’una família d’artesans. Se sap que pogué conrear el seu talent musical gràcies a l’ajut d’una família rica de la seva ciutat natal, els Grundherr, però s’ignoren els detalls relatius a la seva formació. Fou organista de Sant Sebald, a Nuremberg, almenys des del 1446, i l’any següent fou nomenat organista oficial de la mateixa ciutat. La seva fama s’estengué per tot Alemanya, i el 1450 es traslladà a Munic, on, fins a la seva mort, serví els ducs Albert III, Segimon i Albert IV de Baviera en qualitat de mestre de capella. Li succeí en el càrrec el seu fill Pau, que en fou alumne. Les poques obres seves que es conserven han estat transmeses, sobretot, pel Lochamer Liederbuch ('Llibre de cançons de Locham') i el Buxheimer Orgelbuch ('Llibre d’orgue de Buxheim'). El seu estil, de ben segur reflex de les improvisacions que feia a l’orgue, es caracteritza per un discant de tipus virtuosístic que recolza sobre un tenor que sosté la sonoritat del conjunt. Se li atribueixen alguns mètodes per a l’ensenyament de l’orgue (Fundamenta), així com la invenció del sistema alemany de tabulatura per a llaüt.