Vida
Encara que en la seva família, artesans per tradició, hi havia afició a la música, inicialment volgué estudiar lleis. Al cor del Gymnasium demostrà aptituds musicals molt notables, i fins i tot s’atreví, amb només quinze anys, a escriure un ballet, Die stolze Bäuerin ('La camperola altiva'). L’any 1813 es dirigí a Leipzig per estudiar dret. Seguint els consells del llavors cantor de Sant Tomàs, J.C. Schicht, decidí començar a estudiar tractats teòrics i partitures clàssiques per a dedicar-se seriosament a la música. El 1816 tingué ocasió de conèixer L. van Beethoven personalment, i el mateix any esdevingué mestre de música a la casa del comte Zichy de Pressburg (Bratislava) i director musical del príncep Krasatkowitz. L’any 1817 es casà amb Emilie von Cerva, que morí pocs mesos després, i tres anys més tard es tornà a casar, aquesta vegada amb la pianista Franziska Jaeggi.
La seva primera òpera, Heinrich IV und d’Aubigné ('Enric IV i d’Aubigné'), fou estrenada per Weber a Dresden, ciutat on decidí instal·lar-se, però malgrat els seus plans no hi aconseguí una situació estable. La seva amistat i relació artística amb Weber no influïren a l’hora de succeir-li, i Marschner no aconseguí el càrrec. L’any 1825 morí la seva segona esposa i es casà amb la cantant Marianne Wohlbrück. Dos anys després aconseguí ser contractat com a director pel Teatre Municipal de Leipzig. Dues òperes compostes posteriorment li donaren una respectable fama: Der Vampyr ('El vampir'), que seguia la tradició de les òperes alemanyes de tema fantàstic, i Der Templer und die Jüdin ('El templer i la jueva'), basada en Ivanhoe, de Walter Scott. Després d’una obra còmica, Des Falkners Braut ('La promesa del falconer'), compongué un dels seus títols més importants, l’òpera romàntica Hans Heiling. L’any 1831 obtingué el càrrec de director musical de la cort de Hannover, que exercí fins que morí. La seva vida a Hannover no fou fàcil malgrat la fama de les seves òperes, les composicions per a cor, els lieder i les diverses obres instrumentals. La seva aferrissada defensa de la música alemanya enfront dels gustos italianitzants li ocasionà freqüents problemes. Testimoni del seu creixent prestigi fou el doctorat honoris causa que li atorgà la Universitat de Leipzig l’any 1834.
Després de passar una temporada a París, el 1835 enllestí la composició d’una nova òpera romàntica, Das Schloss am Ätna ('El castell a l’Etna'), però tornà al gènere còmic amb Der Bäbu ('El Babu'). Al principi de la dècada del 1840 Marschner destacà també com a director mentre la seva importància com a compositor en l’àmbit germànic començava a decréixer per l’aparició de compositors de la categoria de G. Meyerbeer o R. Wagner. Les seves darreres òperes foren Kaiser Adolph von Nassau ('L’emperador Adolf de Nassau') i Sangeskönig Hiarne ('Hiarne, el rei cantaire'), aquesta darrera estrenada pòstumament després d’intents infructuosos de fer-la representar a París. L’any 1845 morí la seva esposa i un any més tard es casà amb Therese Janda. Les obres dels darrers anys no assoliren l’èxit que havien obtingut les composicions del principi de la seva carrera.
La popularitat de Marschner a Alemanya s’ha mantingut fins a temps recents. La seva obra representà un antecedent molt important per a Wagner, les òperes romàntiques del qual (L’holandès errant, Lohengrin, etc.) deuen molt a les seves concepcions dramàtiques i musicals. Les tres òperes més importants de Marschner (Der Vampyr, Der Templer und die Jüdin i Hans Heiling) són d’una importància cabdal en el Romanticisme alemany, malgrat la poca popularitat que tenen en el context internacional. Si bé mantenen sovint l’estructura tradicional, en algunes escenes se cerca una major continuïtat i integració dramàtica, assolida amb temes reminiscents propers a la naturalesa del leitmotiv. Especialment característica és la seva predilecció pel melodrama com a manera de donar a la música un valor autònom i d’adaptar-la al mateix temps a les necessitats dramàtiques.
Marschner fou autor de més de 400 lieder i de més de 100 peces per a cor masculí. Encara que puguin estar escrits de forma competent, les seves cançons per a cant i piano no tenen l’interès de les seves obres dramàtiques. Només en el cas de les balades (probablement per la vinculació del gènere amb els recursos de la música dramàtica) s’acosta al nivell de qualitat establert pels seus contemporanis més joves, com Schubert o Schumann. La seva música coral ha tingut un lloc molt important en el repertori dels cors alemanys. La música instrumental comprèn alguna obra orquestral i diverses composicions de cambra per a cordes i piano, entre les quals destaca el Trio opus 111. Entre les seves obres per a piano, força nombroses, hi ha algunes sonates que tingueren una considerable popularitat en el seu moment. En qualsevol cas, el que es recorda i eventualment s’interpreta de l’obra de Marschner avui dia és la seva música dramàtica, que inclou no solament les òperes sinó també música incidental.
Obra
Música escènica
Die stolze Bäuerin, ballet ('La camperola altiva', estr. 1810); Titus, òpera (1816); Der Kyffhäuserberg, singspiel ('La muntanya Kyffhäuser', 1816); Heinrich IV und d’Aubigné, òpera ('Enric IV i d’Aubigné', 1817-18); Saidar und Zulima, òpera ('Saidar i Zulima', estr. 1818); Ali Baba, oder Die 40 Räuber, mús. inc. ('Alí Babà o els quaranta lladres', estr. 1823); Der Holzdieb, singspiel ('El lladre de fusta', 1823); Lukretia, òpera ('Lucrècia', 1820-26); Der Vampyr, òpera ('El vampir', 1827); Der Templer und die Jüdin, òpera ('El templer i la jueva', 1829); Des Falkners Braut, òpera ('La promesa del falconer', 1830); Hans Heiling, òpera 1831-32); Austin, òpera (1850-51); Natur und Kunst, espectacle al·legòric ('Natura i art', 1852); Sangeskönig Hiarne, òpera ('Hiarne, el rei cantaire', 1857-58)
Veu i piano
Més de 420 cançons, entre les quals: 6 Gesänge ('6 cants'), Bar., pno., op. 68; Israelistische Gesänge ('Cants israelites)', S./T., pno., op. 100; Caledon, 5 cançons, S./T., op. 125; 4 deutsche Lieder ('4 cançons alemanyes'), S./T., pno., op. 144; 6 Liebeslieder ('6 cançons d’amor'), A./Bar., op. 155; 6 Gesänge und Balladen ('6 cants i balades'), Bar., pno., op. 160; 2 Frühlingslieder ('2 cançons de primavera'), Bar./A., pno., op. 165; 3 humoristische Gesänge ('3 cants humorístics'), S./T., pno., op. 180; 3 komische Gesänge ('3 cants còmics'), v. greu, pno., op. 190
Cor
Més de 120 cors per a v. masc., entre els quals: Trinklieder ('Cants bàquics'), op. 93; 6 vierstimmige Lieder ('6 cançons a quatre veus'), op. 104; 6 vierstimmige Lieder und Gesänge ('6 cançons i cants a quatre veus'), op. 139; 6 Gesänge ('6 cants'), op. 195
Altres obres vocals
6 Gesänge, 6 v., op. 55; Klänge aus Osten ('Sons orientals'), v. solistes, cor, orq., op. 109; Das Burgfräulein ('La noia del castell'), A., orq., op. 171; Epiphaniefest ('La festa d’epifania'), T., Bar., B., pno. ad. lib, op. 188
Piano
7 sonates, prop de 20 peces de caràcter (entre les quals: Esquisses caracteristiques, op. 49; Capriccio scherzando, op. 59; 3 pièces faciles et agréables, op. 77); 4 sèries de variacions; 14 rondós (entre els quals: Rondeau pastoral, op. 11; 3 rondeaux agréables et progressifs, op. 19-21; Rondo scherzando, op. 71; Introduction et rondeau brillant alla polacca, op. 74); 30 danses (12 danses, op. 14; 6 Tänze für die elegante Welt, ’6 danses per a un món elegant', op. 34; 12 danses, op. 53); 3 fantasies, 8 obres per a pno. a 4 mans (entre les quals: 4 polonaises, op. 13; Pièces fugitives, faciles et brillantes, op. 62; Rondo scherzando, op. 81)
Altres obres instrumentals
2 quartets per a pno., 7 trios per a pno., 3 scherzi per a pno., vl. i vlc., 2 duos per a pno. i vl., 3 impromptus per a pno. i vl., 2 simfonies i 1 concert pno. i orq. incomplets