De jove fou conegut per la seva precocitat com a compositor i també pel seu radicalisme musical, reflex del qual és la seva Simfonia número 2, opus 12 (1923), escrita seguint els principis de l’atonalisme. El 1924 compongué una sèrie d’obres que foren més assequibles per al gran públic, com és ara l’òpera Jonny spielt auf ('Jonny actua'), on usà elements del jazz. Fou, però, una etapa que durà poc. Convençut que havia esgotat el sistema musical tradicional i que havia de cercar nous mitjans expressius, adoptà definitivament el dodecatonisme. La seva música fou prohibida pel règim nazi el 1933, i el 1938 emigrà als Estats Units, on començà a ensenyar a Boston. Després es desplaçà a Minnesota (1942), on ocupà el càrrec de cap del departament de música de la Universitat Hamline. Malgrat la incomprensió que gran part del públic manifestà cap a la seva música, continuà escrivint obres molt personals, com són Lamentatio Jeramiae prophetae (1941-42). El 1945 es nacionalitzà nord-americà i dos anys més tard se n’anà a Los Angeles. Fou un compositor prolífic que experimentà amb els estils més diversos, des del dodecatonisme fins al serialisme passant pel jazz, la música electrònica i la música aleatòria.