Estudià composició a Zagreb fins el 1929 i direcció a Viena (1925-28). Tot i que es declarà seguidor del corrent nacionalista, fou un dels primers compositors iugoslaus a interessar-se pel neoclassicisme, com es veu en el Concerto da camera (1928), en el qual, a més, es troben ritmes i melodies populars croats. El conjunt d’obres compostes abans del 1940 és dominat per les composicions religioses. N’és un bon exemple l’oratori La Passió de Nostre Senyor Jesucrist (1935), que combina d’una manera efectiva el cant religiós de Dalmàcia -amb trets del cant gregorià- i elements de la música popular. També compongué òperes, ballets i música de cambra, amb estils que van des del dodecatonisme fins al jazz. Cal destacar, en l’apartat de música de cambra, la Sonata número 1 per a piano (1929), un exemple important d’expressionisme dins del repertori pianístic croat.