Estudià i ensenyà física i matemàtiques a Zagreb, i feu estudis de composició amb Ivan Zajc. El 1916 s’interpretà una obra seva en un concert de sis compositors croats a Zagreb. Doctorat en musicologia a Viena (1921), durant els anys vint organitzà la col·lecció d’instruments populars del Museu Etnogràfic. La seva tasca etnomusicològica fou reconeguda per l’Acadèmia Iugoslava de Ciències, que l’en feu membre el 1930. Dugué a terme una extensa activitat com a conferenciant, crític i teòric, i el seus estudis sobre el folklore croat són els més importants sobre aquesta matèria. Arribà a ser també director del Museu Etnogràfic. La seva producció musical inclou òperes (cinc, entre el 1915 i el 1954), sis misses, abundant obra orquestral (La Història de Stanac, 1912; Romanca, 1939) i de cambra (hi destaquen els tretze quartets de corda i les vuit sonates), música vocal (sis misses, sis oratoris i la cantata El Baptisme a Savica, del 1910) i cicles de cançons. La seva obra musicològica, que constitueix una imponent font d’informació, ofereix especialment un ampli estudi dels instruments de vent. Un recull seu de cançons populars croates fou editat a Zagreb el 1942.