Fou deixeble de P. Heininen a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki, i posteriorment amplià estudis a Nova York, Friburg i París. Guanyador de diferents premis, compagina la seva activitat compositiva i la pràctica musical com a pianista i director d’orquestra. És professor de música electrònica a l’Institut de Recherche et de Coordination Acoustique-Musique de París i entre el 1979 i el 1983 dirigí la Biennal de Hèlsinki. De la seva producció sobresurten Threnos (1973), per a orquestra de corda, i el preludi orquestral Koi (2000).