Vida
Ordenat de sacerdot, treballà a Notre-Dame de París des del 1529 i a la Sainte-Chapelle el 1532. El 1536 fou promogut a mestre de cor de la institució, lloc que va conservar fins a la seva mort. Obtingué una canongia a Melun (Illa de França), diversos honors i, cap al final de la seva vida, els favors d’un mecenes, el senyor de Villeroy. Mantingué contactes amb els principals actors de l’escena musical parisenca del seu temps: Pierre Attaingnant, Thomas Champion i Claudin de Sermisy, amb motiu de la mort del qual escriví una deploració inspirada en la que Josquin Des Prés compongué en record de Johannes Ockeghem. La seva obra religiosa conservada inclou vuit misses, tres moviments de missa, un magníficat, uns quaranta motets i diversos salms i cançons espirituals. En sis de les misses utilitzà la tècnica de la paròdia. No obstant això, el gros de la seva producció l’integren les prop de 300 chansons profanes. Un centenar d’aquestes foren publicades en dos llibres dedicats exclusivament a les seves obres (París, 1552 i 1570). La resta foren publicades en diverses antologies.
Juntament amb Sermisy i Janequin, Certon fou un dels grans noms del gènere. El seu estil es beneficià de la influència de Josquin Des Prés. Les seves darreres composicions, algunes de les quals foren recollides en la col·lecció Les meslanges (París, 1570), tingueren un paper fonamental en el desenvolupament de la chanson francesa profana durant la segona meitat del segle XVI.
Obra
Misses
8 misses a 4 v.: Missa ’Adiuva me' (publ. 1558), Missa ’Ave sanctissima' (publ. 1540), Missa as imitationem moduli ’Christus resurgens' (publ. 1568), Missa ’Dulcis amica' (publ. 1540), Missa ad imitatio moduli ’Le temps qui court' (publ. 1558), Missa pro defunctis (publ. 1558), Missa ’Regnum mundi' (publ. 1554), Missa ’Sus le pont d’Avignon' (publ. 1553)
Motets
Més de 40: 8 a 3 v. (entre els quals: Ave Maria, publ. 1542; Ave sanctissima, publ. 1540; De pacem, publ. 1565), 16 a 4 v. (entre els quals: Ascendo ad Patrem, publ. 1542; Ave Regina, publ. 1533; Caecilia virgo, publ. 1542; In exitu Israel, publ. 1564; O salutaris hostia, publ. 1540; Tanto tempore, publ. 1542; Verbum iniquum, publ. 1542), 13 a 5 v. (entre els quals: Deus in nomine tuo, publ. 1542; Domine non secundum, publ. 1542; O crux splendidior, publ. 1553; Peccata mea, publ. 1542), 5 a 6 v. (entre els quals: Ave virgo gloriosa, publ. 1542; Inviolata integra, publ. 1542; Pater Noster/Ave Maria, publ. 1542; Regina caeli, publ. 1553)
Altres obres vocals
Gairebé 300 chansons (entre les quals: Fuions tous d’amour le jeu, La, la, la, je ne l’ose dire), 15 chansons spirituelles a 4, 5, 6 v., 1 magníficat, prop de 80 salms a 4 v.