A catorze anys era organista de la catedral de Nevers. Cap al 1689 s’establí a París, on esdevingué un virtuós molt admirat. Entre el 1703 i el 1707 fou organista a Saint-Honoré, i a partir del 1708, un dels organistes del rei, tot ocupant la plaça que havia deixat vacant G.G. Nivers. Entre el 1713 i el 1717 realitzà diverses gires per Alemanya, on tocà davant l’emperador i diversos prínceps electors. El 1717, s’organitzà a Dresden una competició d’orgue entre Marchand i J.S. Bach, però Marchand no s’hi presentà, possiblement per por dels resultats. Tornà a París, a l’església dels Cordeliers, on passà els darrers anys de la seva vida. En aquest període guanyà prestigi com a professor, i entre els seus alumnes es trobava, per exemple, L.C. Daquin. La seva excel·lent reputació com a instrumentista feu que se’l comparés amb François Couperin, a qui, es deia, superava en brillantor i espontaneïtat musical. La seva importància com a compositor queda palesa en els dos volums de Pièces de clavecin (1702) i en el recull Pièces choisies pour l’orgue (1732), on es pot apreciar el seu gust per l’estil galant. En les suites per a clavicèmbal segueix el model imposat per N.A. Lebègue. Compongué també música vocal, una cantata, una òpera i diversos càntics espirituals. A més, deixà escrit un tractat de composició.