Fou alumne de la Schola Cantorum de París del 1904 al 1916, on estudià amb A. Gastoué (cant gregorià), A. Roussel (contrapunt) i V. d’Indy (composició). Fou nomenat secretari general de l’escola i professor de contrapunt abans de treure’s el diploma de composició, el 1916. El 1918 guanyà el Premi Lasserre per la seva música La belle au bois dormant. Continuà impartint classes a la Schola Cantorum i substituí D’Indy com a professor de composició el 1931, fins que el 1935 abandonà la institució per fundar i dirigir l’École César Franck. Com a compositor, produí una gran quantitat de música litúrgica. En el seu llibre de memòries Un témoignage sur la musique et sur la vie au XXme siècle (1956) i en el pròleg de l’edició del 1950, Cours de Composition Musicale, D’Indy manifestà l’admiració per la tasca duta a terme pel seu mestre i pel que representà la Schola Cantorum.