Rebé la formació musical primer del seu pare, metge aficionat a la música, i després, de Sébastien Boixet, organista de la catedral de Montpeller. El 1853, a l’edat de nou anys, ingressà al Conservatori de París, on fou alumne de F. Halévy (composició) i, posteriorment, d’A.F. Marmontel (piano) i F. Benoist (orgue). El 1857 guanyà el primer premi de piano del conservatori, i el 1860, el Premi de Roma amb la cantata Le Czar Ivan IV. Durant la seva estada a Itàlia compongué la cançó Mandolinata, que li donà una gran popularitat i que després incorporà a Le passant, la seva primera obra escènica, estrenada a París el 1872. La seva òpera més destacada fou Patrie (1886). El 1881 rebé la condecoració de la Legió d’Honor i el 1892 fou nomenat membre de l’Académie des Beaux-Arts.