Començà els estudis de violoncel amb Beatrice Bluhm i a deu anys ingressà al Conservatori de París, on fou deixeble, entre d’altres, de Gerard Hekking. Quan tenia setze anys obtingué el primer premi de violoncel, i començà a guanyar-se la vida tocant en cafès i cinemes de la capital francesa. El 1931 debutà amb l’Orquestra dels Concerts Lamoureux. Del 1935 al 1937 fou membre de l’Orquestra de Montecarlo, i del 1937 al 1939 actuà amb l’Orquestra Simfònica de Boston sota la direcció de Sergey Koussevitzky. Fou molt amic de Pau Casals i un dels seus convidats al Festival de Prada, on participà en la commemoració del bicentenari de la mort de J.S. Bach. Professor del Conservatori de París (1956-69) i de la Folkwang Hochschule d’Essen (1969-75), també fou professor honorari del Conservatori Central de Pequín. Compongué dos concerts per a violoncel, un Concert per dos violoncels i altres obres per a aquest instrument, sobre el qual escriví a més diversos estudis. De la seva discografia destaca la interpretació de les sis Suites per a violoncel, de J.S. Bach, i també la de Don Quixote, de R. Strauss. Era casat amb la també violoncel·lista Maud Tortelier, amb la qual tingué tres fills, tots ells dedicats a la música.