Vida
La seva carrera musical començà com a nen cantor de la capella reial, on fou alumne de Bernard Gates i James Nares. L’any 1757 fou contractat com a clavicembalista al Covent Garden, teatre on triomfà com a compositor amb el pasticcioThe Maid of the Mill (1765). Convençut que havia de dedicar-se a la música escènica, des del 1765 fins a la seva mort compongué més de cent obres, entre les quals hi ha òperes, pantomimes, comèdies i pasticci, entre d’altres. El 1783 succeí Nares com a compositor de la capella reial i l’any 1789 fou nomenat director de l’Academy of Ancient Music. Posteriorment (1793) esdevingué organista de l’abadia de Westminster. Cal fer esment del seu esforç per a publicar la música d’altres autors, com ara les edicions que dugué a terme de la Cathedral Music, de Boyce, en quatre volums revisats, a més del projecte de publicar l’obra completa de Händel, de la qual, però, tan sols aparegueren 180 números. Aquesta edició tingué una gran importància a l’època, malgrat que en alguns aspectes presentava errors i llacunes. Si pels oratoris Arnold preferia donar les versions clàssiques, demostrà clarament la seva preferència per un estil d’òpera modern, derivat de la tradició de la ballad opera. No obstant això, el gust per la conservació de la música antiga el dugué a publicar una antologia de música sacra anglesa dels segles XVII i XVIII.
Obra
Òpera
prop de 70 òperes, entre les quals: The royal Garland (1768); The Mad Man (1770); The Portrait (1770); Don Quixote (1774); Lilliput (1777); April Day (1777); The Spanish Barber, op. 17 (1777); The silver Tankard (1781); Agreeable Surprise, op. 16 (1781); The Birthday, or the Prince of Aragon, op. 21 (1783); Peeping Tom of Coventry, op. 25 (1784); Ut Pictura Poesis! or The Enraged Musician, op. 31 (1789); New Spain or Love in Messico, op. 33 (1790); Auld Robin Gray, op. 36 (1794); Love and Money, op. 38 (1795); The Italian Monk, op. 43 (1797); False and True, op. 46 (1798)
Altres obres ESCÈNIQUES
The Genius of Nonsense, pantomima, op. 27 (1780); Harlequin Teague, pantomima, op. 19 (1782); Obi, or Three-Fingered Jack, ballet, op. 48 (1800); Te Corsair, ballet, op. 51 (1801); Fairies’ Revels, ballet, op. 53 (1802)
Música instrumental
8 Lessons, clvd./pno., op. 7, (1770); 6 Obertures a vuit parts, clvd./pno., op. 8 (1775); 8 Sonates, clvd./pno., vl., op. 11 (1775); A set of progressive lessons, clvd./pno., op. 17 (1777-79); 3 Grande Sonatas, clvd./pno., op. 23 (1783); 12 Duets, 2 fl. (1784); Largo i Allegro, org. (1783)
Música vocal religiosa
9 oratoris (The Cure of Saul, 1767; Abimelech, 1768; The Resurrection, 1770; The Prodigal Son, 1773; Omnipotence, 1774; Redemption, 1788; The Triumph of Truth, 1789; Elisha or The Woman of Shunem, 1801; The Hymn of Adam and Eve, 1802; 4 col·leccions de salms i himnes; 11 anthems
Música vocal profana
A Collection of the Favourite Songs sung at Vaux-Hall (publ. 1767-68); Ode to Shakespeare (1769); Ode: The Power of Music (publ. 1773); 6 Canzonets, op. 12 (publ. 1778); Anacreontic Songs (publ. 1785); The Prince of Arcadia (publ. 1788)