Vida
Durant un quant temps fou considerat un compositor destacat d’òperes, i fins i tot fou definit com el Mozart anglès. Tot i que no posseïa una formació musical àmplia, començà a compondre peces per a piano i cançons a catorze anys. Consolidà els seus estudis amb Francesco Bianchi a Londres. Molt aviat participà en la creació de música incidental per a les obres representades al King’s Theatre i al Teatre Drury Lane. Els primers èxits li permeteren fer-se càrrec de la direcció musical del Covent Garden del 1810 al 1824, època en què supervisà i adaptà un gran nombre d’òperes estrangeres. Fou un dels fundadors de la Philarmonic Society. Obtingué el batxillerat musical -doctorat- a Oxford i exercí la docència, breument, a la Universitat d’Edimburg. El 1824 es representà a Londres una de les seves òperes més famoses, Aladdin, amb la qual esperava fer ombra a l'Oberon de C.M. Weber, que llavors es representava al Covent Garden. Del seu extensíssim catàleg, la major part de les obres consisteixen en arranjaments i petits fragments cantats interpolats en obres dramàtiques parlades; per això, alguns dels títols que es presentaven al seu temps com a òperes consisteixen només en pocs números -a vegades un de sol- cantats. Cal destacar els seus glees, tipus de cançó anglesa, entre els quals excel·leix Home, Sweet Home (1829). La major part d’aquests foren concebuts per a obres dramàtiques i popularitzats a partir del 1850 per la cantant sueca Jenny Lind. Al final del segle XIX la seva figura quedà gairebé oblidada.
Obra
Música escènica
Prop de 130 obres escèniques (òperes, ballets, música incidental, melodrames, adaptacions angleses d’òperes importades), entre les quals: Armide et Renaud, ballet (1806); The Circassian Bride, òpera (1809); Artaxerxes, òpera (1813); For England, Ho!, òpera (1813); Dr. Sangrado, ballet (1814); Zuma, òpera (1818); The barber of Seville, adap. d'El barber de Sevilla de Rossini (1818); Macbeth, tragèdia (Shakespeare, 1819); Charles II, comèdia (Payne, 1824); Der Freischütz ('El caçador furtiu'), adap. òpera homònima de Weber (1824); Alladin (1826); The Love charm, adap. de Le Philtre d’Auber (1832); The Demon, adap. de Robert le diable de Meyerbeer (1832); The Magic Fan, opereta (1832); Rural Felicity, òpera (1834)
Música vocal
3 cantates (The Jolly Beggars, 1817; The Seventh Day, 1834; The Departure, 1836); 1 oratori (The Fallen Angel, 1839); 2 odes; 327 glees (la majoria per a treballs teatrals); més de cinc volums publicats d'airs nacionals
Música instrumental
Grand Sinfonia (1805); Concertante, orq. (1807); Trio, pno. 4 mans, arpa (1810); Quartet de corda (1816); Obertura alla Irlandese (1820)