Vida
A un any i mig ja era capaç de treure melodies en un orgue que construí el seu pare, d’ofici fuster, a tres anys ja tocava al teatre de la seva ciutat i començà a fer concerts, i quan en tenia quatre tocà davant del rei, a Buckingham. Ch. Burney descriví les seves habilitats, i assegurava que era capaç de tocar acords, transportar a qualsevol tonalitat, distingir les notes d’un acord d’oïda i tocar obres de Händel a primera vista. Sabia tocar també el piano i el violí. A onze anys fou assistent de W. Randall a Cambridge, i el prepararen per a iniciar estudis superiors guiat per A.C. Schomberg. El 1789 s’interpretà al Trinity Hall un oratori seu, The Captivity of Judah. Quan tenia quinze anys fou nomenat organista a Oxford. També es recull la gran habilitat del petit Crotch en la pintura. Es doctorà el 1799 a l’edat de vint-i-quatre anys, i dirigí alguns concerts a l’Oxford Music Club. Impartí classes a la universitat entre els anys 1800 i 1804. A Londres, on passà bona part de la seva vida, oferí alguns concerts, sempre amb gran ressò a la premsa. Contribuí amb J. Wesley i B. Jacob a la difusió de l’obra organística de J.S. Bach, i feu un dels primers concerts com a solista amb arranjaments d’obres de Händel. El 1812 estrenà l’oratori Palestine, el primer gran oratori que assolia a Londres un èxit considerable en la seva estrena després de Händel. Fou un dels fundadors de la Societat Filharmònica, on presentà alguna de les seves obres. Amb la creació, el 1882, de la Royal Academy on Music, Crotch en fou nomenat director, càrrec que exercí fins el 1832. Allí dissenyà plans d’estudi i ensenyà harmonia, contrapunt i composició, i adquirí un gran renom com a pedagog. Després de l’estrena d’un oratori que duia el mateix nom que el primer estrenat a Oxford, i la seva aparició al festival Händel celebrat a Westminster, el 1834 es retirà i es dedicà a l’estudi i la composició. Al llarg de la seva vida recollí una gran quantitat de música antiga i de tractats musicals.
Fou un bon coneixedor dels estils musicals del seu temps, així com dels del Barroc tardà. Les seves obres el mostren com a compositor coneixedor d’aquests llenguatges, que utilitzava indistintament sense problemes, fins i tot dins d’una mateixa obra. Sobresurten per la seva originalitat i l’efectisme els seus oratoris The Captivity of Judah (el segon) i Palestine, ben instrumentats. A les acaballes de la seva vida creativa escriví nombroses obres dedicades a l’ús de la pràctica litúrgica anglicana, un repertori que en part encara s’utilitza avui dia i en el qual emprà tècniques contrapuntístiques antigues que ell ensenyava a la Royal Academy. El 1812 publicà els Elements of Musical Composition, una obra destinada als primers estudis musicals molt utilitzada al seu temps. L’altre vessant important de Crotch es troba en els seus estudis historiogràfics. En la publicació de les seves classes, del 1831, dividí l’evolució de la història de la música en tres estils: el sublim, el bell i l’ornamental. Calia, segons Crotch, una recuperació del sublim, ja que el pas d’un estil a l’altre consistia en un declivi, i proposà un revival de la música antiga a partir de la seva imitació. Així aplegà unes col·leccions exhaustives de música, conegudes com a Specimens of Various Styles of Music, que eren els exemples de les seves lliçons teòriques, i que havien de servir com a models de referència enfront de la música que passava de moda fàcilment. La seva idea, al principi del Romanticisme, era en efecte innovadora. Al començament del segle XIX hom trobava encara atraient el seu Specimens, i influí músics del seu temps -el Diccionari de Grove del 1883 prengué el seu pensament en l’elaboració de la llista de continguts-, i en certa mesura començà la reforma de la música religiosa anglesa en denunciar el seu caràcter decadent. Escriví sobre temes molt diversos.
Obra
Música vocal
The Captivity of Judah, oratori (1786-89); Chorus to Humanity (1790-91); Messiah, A Sacred Eclogue, cantata; Ode to Fancy (1799); Palestine, oratori (1805-11); The Captivity of Judah, oratori (1812-15); Spirit of the golden lyre, oda (1820); When these are days of old, oda (1834); Te Deum, si
Música instrumental
Concerto, clav./pno., orq. (publ. 1784); 2 Sonates, pno./clav., vl. (publ. ~1786); 3 Sonates, pno./clav. (publ. 1793); Milton Oysters, with Variations, pno. (publ. ~1795); Quartet, instr. c. (1788, rev. 1790); 3 concerts org. i orq. (publ. ~1805); 2 obertures (la M, publ. 1795; sol M, publ. 1815); Simfonia, mi