Inicià la seva carrera a la cort de Màntua amb altres violinistes importants com Salamone Rossi i G.B. Buonamente. El 1625 fou nomenat Konzertmeister a la cort de Dresden, on, almenys durant quatre anys, treballà al costat de Heinrich Schütz. El 1637 estigué actiu durant un temps a Gdansk, i probablement aleshores tornà a Itàlia, on morí víctima de la pesta. Tota la seva música conservada data dels anys de Dresden i es tracta de peces instrumentals: sonates, danses, simfonies, canzonette i peces programàtiques. Fou un dels responsables de la difusió de la sonata a Alemanya i Àustria. Les seves composicions destaquen per l’escriptura idiomàtica i virtuosística de les parts de violí, instrument per al qual contribuí a desenvolupar una tècnica interpretativa molt elaborada.