Fill d’un pianista florentí establert a Nàpols, estudià al conservatori d’aquesta ciutat amb G. Furno (violí i piano) i N.A. Zingarelli (composició). Posteriorment continuà els estudis privadament amb P. Generali, el qual l’induí a compondre molt jove la seva primera òpera, L’impresario in angustie (1822), que fou interpretada pels alumnes del conservatori. Dos anys després debutà amb una altra òpera, La cena frastornata (1824), al Teatro Nuovo. Més tard viatjà per Itàlia com a compositor, però no tingué gaire èxit. A partir del 1831 aconseguí fama amb Chiara di Rosemberg, Un’avventura di Sacaramuccia (1834) i les òperes escrites en col·laboració amb el seu germà Federico (Il colonnello, Crispino e la comare). El 1837 s’establí a Trieste, on exercí de mestre de capella a Sant Giusto i de maestro al cembalo al Teatro Grande. El final de la seva vida fou marcat per problemes de salut mental. El 1858 es traslladà a Praga, on morí un any després en un hospital psiquiàtric.