Estudià al Conservatori de Santa Cecília i fou deixeble de composició de S. Falchi, formació que compaginà amb els estudis universitaris. Llicenciat en filosofia i lletres, s’especialitzà en el camp de la filologia clàssica. El 1902, a causa de les seves recerques filològiques, es traslladà a Berlín, fet que aprofità per a ampliar els seus coneixements musicals tot matriculant-se a la Hochschule für Musik, on fou alumne de M. Bruch. El llenguatge de joventut de Tommasini mostra influències de l’impressionisme de C. Debussy, del Romanticisme i també de la música del segle XVIII. Amb el temps anà evolucionant cap a un estil neoclàssic, d’escriptura elegant i refinada. Dins el catàleg de la seva producció cal destacar la suite per al ballet Le donne di buon umore, en què arranjà per a orquestra les sonates de teclat de D. Scarlatti. Basada en una peça del dramaturg italià C. Goldoni, aquesta obra de Tommasini fou portada a escena pels Ballets Russos de S. de Diaghilev a París, el 1917, amb un èxit considerable. També escriví òperes (Medea, 1906; Uguale fortuna, 1913), música sacra (Messa da Requiem liturgica, 1944), de cambra, vocal, per a orquestra i diverses bandes sonores de pel·lícules.