Vida
Fill del pintor alemany August Wolf, ben aviat mostrà els seus dots musicals i començà a rebre classes de música. Anys després inicià la carrera de belles arts, però l’abandonà per dedicar-se a la composició. Entre el 1892 i el 1895 estudià contrapunt amb J. Rheinberger i direcció d’orquestra amb L. Abel. A partir del 1897 s’instal·là a Milà com a director d’una societat coral, càrrec que li permeté entrar en contacte amb diverses personalitats musicals, com A. Boito, G. Ricordi i L. Perosi. Després d’uns primers intents poc afortunats en el camp de l’òpera, entre ells Cenerentola (1900), obtingué un gran èxit amb el seu oratori La vita nuova (1901). Del 1902 al 1909 dirigí el Liceo Benedetto Marcello de Venècia, però aquest darrer any renuncià el càrrec i es traslladà a Munic, on visqué durant gairebé trenta-cinc anys. La producció de Wolf-Ferrari inclou oratoris, obres corals, orquestrals, de cambra, cançons i tretze òperes, tres de les quals són opere serie i deu són buffe. D’aquestes darreres, les més conegudes són Le donne curiose (1902-03), Il segreto di Susanna (1909) i Il campiello (1936). Pel que fa a la resta del seu catàleg, la Serenata per a cordes (1893) és una de les poques peces que encara formen part del repertori habitual de concert. Fou un gran creador de melodies, amb un llenguatge que té reminiscències de W.A. Mozart, R. Wagner i, algunes vegades, també de R. Strauss. Les seves òperes tingueren molta més acceptació a Alemanya que no pas a Itàlia. Wolf-Ferrari pot ser considerat un renovador de l'opera buffa.
Obra
Òpera
15 òperes, entre les quals: Cenerentola (1900); Le donne curiose (1902-03); I quattro rusteghi (1906); Il segreto di Susanna (1909); I gioielli della Madonna (1911); L’amore medico (1913); Gli amanti sposi (~1916); Sly, ovvero La leggenda del dormiente risvegliato (1927); La vedova scaltra (1931); Il campiello (1936); La dama boba (1939)
Música instrumental
12 obres orquestrals (entre les quals: Triptychon, 1936; Symphonia brevis, 1947; Concert per a violoncel i orquestra, 1954); prop de 20 obres de cambra (entre les quals: Serenata per a cordes, 1893; Quartet de corda, op. 23, 1940; Introduzione e balletto, vl., vlc., 1946); 3 obres per a piano (6 pezzi facili, 1898; Impromptus, 1904; 3 peces per a piano, 1905)
Música vocal
La sulamite, cant bíblic, v. solistes, cor, orq. (1898); Talitha Kumi, oratori, v. solistes, cor, orq. (1900); La vita nuova, cantata, v. solistes, cor, orq. (1901); La passione, cor (1939)