La seva formació musical es degué probablement a Felip Olivelles, mestre de capella del Palau de la Comtessa de Barcelona, palau del qual Milans fou nomenat mestre interí el 1700, i detentor del càrrec, del 1702 al 1714. A l’octubre d’aquest darrer any obtingué la plaça de mestre de capella a la catedral de Girona, en substitució de Manuel Gònima, mort feia poc. El 1735 demanà la jubilació. Les seves obres, repartides entre la Biblioteca de Catalunya, la seu de Girona i la parròquia de Canet de Mar, palesen la seva gran categoria com a compositor. Tingué un gran domini del llenguatge del darrer Barroc, que conegué directament a través de la capella musical de l’arxiduc Carles, dirigida per G. Porsile a Barcelona durant els anys 1707-13. No s’ha de confondre amb el seu nebot, que duu el mateix nom, nascut a Martorell el 1707.