Durant la guerra del Francès la seva família emigrà a Maó, on inicià la seva formació musical amb J. Munné. Quan acabà el període bèl·lic, retornà a Barcelona i començà estudis de contrapunt i composició amb Francesc Andreví, i ingressà en la banda d’un regiment militar. Posteriorment emigrà a França, on també fou membre de diferents bandes militars franceses i arribà a ésser el segon músic major -director- del quart regiment de la Guàrdia Reial francesa. A París estudià amb Melcheor i Ch. Münchs, i se sap que compongué algunes obres estrenades en aquesta ciutat. El 1830, en dissoldre’s la banda, retornà a Barcelona, on exercí com a flautista, i el 1831 marxà a Santiago de Cuba, ciutat en què romangué fins el 1866, contractat com a músic major de la banda d’un regiment, tot i que havia deixat de prestar els seus serveis a l’exèrcit. Tornà a Barcelona, i el 1867 organitzà la Societat de Concerts Clàssics, una de les primeres institucions barcelonines d’aquest tipus, en la qual dugué a terme una important tasca com a director i dinamitzador cultural. Compongué per a aquesta societat diferents obres simfòniques, conegudes també a Madrid, on foren estrenades per la Sociedad de Conciertos de Madrid, dirigida llavors per Jesús Monasterio.