Fou mestre de capella i organista de l’església de la Puríssima Concepció de Sabadell, on tingué com a deixeble Àngel Rodamilans. Posteriorment guanyà les oposicions de mestre de capella a la catedral de Barcelona, on romangué des del 1892 fins poc abans del 1912. Fou un dels primers autors que conrearen un nou llenguatge en l’àmbit de la música religiosa. Les obres sacres ocupen gran part del seu catàleg, algunes de les quals gaudiren d’una certa popularitat, com el Te Deum laudamus, la Misa pastoril, concebuda encara dins l’estètica del segle XIX, i diverses composicions de tipus devocional. També és autor d’escrits teòrics i de la sarsuela La flor de la immortalitat.