Reconegut intel·lectual del segle XX, estigué vinculat al surrealisme francès durant els anys quaranta. Posteriorment, evolucionà cap a una línia de pensament espiritualista d’abast universal, marcada per l’interès per la simbologia, la càbala, el sufisme i diverses tradicions orientals. Aquest recorregut intel·lectual donà lloc a una obra complexa i alhora profundament coherent. Fou membre del grup Dau al Set.
Com a crític d’art, desenvolupà una activitat extensa i rigorosa que el situà entre els principals defensors i divulgadors de l’informalisme. La seva crítica artística fou decisiva: Introducción al surrealismo (1953), Diccionario de símbolos (1958), una obra que li proporcionà un ampli reconeixement internacional i que continua reeditant-se avui dia, Informalismo (1960), Pintura catalana contemporánea (1961), etc. La seva capacitat per interpretar les arts plàstiques des d’una perspectiva simbòlica i estructural li permeté construir lectures profundes d’alguns dels artistes més destacats del seu temps. Entre les seves aportacions més rellevants destaquen les monografies dedicades a Antoni Tàpies, Pablo Picasso, Modest Cuixart i Antoni Gaudí.
El seu univers poètic, penetrant i inspirat, dissonant amb el racionalisme, participà de velles cultures i ritus màgics que creen un món oníric. La seva producció poètica és recollida en llibres, com Cantos a la vida muerta (1945), Lilith (1949), Palacio de plata (on introduí per primera vegada la tècnica permutatòria, 1955), Inger Stevens (1970) i els poemes del cicle Bronwyn (1967-71). També són destacables títols com l’assaig Del no mundo: Aforismos (1969) i En la llama. Poesía (1943-1959) (2005).
Musicalment, fou deixeble de F. Ardèvol i membre del Cercle Manuel de Falla. Com a compositor se serví a vegades de l’atonalisme i entre les seves obres sobresurten el Preludi per a cinc instruments (1948), Suite atonal, Himne, per a piano, i Concertino. S’interessà també per la crítica i l’assaig musical i escriví diferents articles sobre música, a més d’un llibre (1949) molt notable sobre la figura del compositor I. Stravinsky.
L’any 2009 les seves filles donaren parcialment el seu llegat documental a l’Arxiu del Museu Nacional d’Art de Catalunya, una donació ampliada el setembre del 2026.
Bibliografia
- Parra Ortega, Jaime Daniel: La música como base estructuradora de la obra de Juan-Eduardo Cirlot
- Lorenzo González, Antonio José: La poesía de Juan-Eduardo Cirlot
- Parra Ortega, Jaime Daniel: Bronwyn: ciclo poético, forma y figura proyectiva de la obra de Juan Eduardo Cirlot
- Cirlot i Laporta, Joan Eduard: Igor Strawinsky: su tiempo, su significación, su obra, Editorial Gustavo Gili, Barcelona 1949