Stanislaw Niewiadomski

(Soposzyn, L’viv, actualment Ucraïna, 1859 — L’viv, actualment Ucraïna, 1936)

Compositor i crític musical polonès.

Estudià a L’viv amb K. Mikuli, i després ho feu a Viena, amb F. Krenn i I.J. Paderewski (1882-85), i a Leipzig, amb S. Jadassohn. Ensenyà a l’escola de L. Marek, a L’viv, i posteriorment, al conservatori de la ciutat (1887-1914). També estigué al capdavant del Teatre de l’Òpera. Del 1914 al 1918 dirigí una escola musical per a refugiats polonesos a Viena. El 1919 s’establí a Varsòvia, on també impartí classes al conservatori (1920-28). El 1924 fundà la Societat de Compositors i Crítics Polonesos. La seva música és de transició, explota les fórmules a l’ús i no aporta innovacions. Receptiu a les teories d’E. Hanslick, les seves peces més notables són les dedicades al piano i al repertori de la cançó lírica i coral. És important la seva aportació com a escriptor amb una Història de la música (Varsòvia, 1927); també escriví les biografies de S. Moniuszko (1928) i de F. Chopin (1933).