Estudià a Viena amb H. Graedener (1914-16) i després amb A. Schönberg i G. Adler (1920-24). Obtingué el doctorat amb una tesi sobre F. Mendelssohn (1925). Ensenyà teoria i composició al Conservatori de Lwów (1924-41). Fou redactor en cap de les revistes "Orkiestra" i "Echo", i exercí de crític musical a l'"Express Wieczorny", de Lwów. Morí durant la Segona Guerra Mundial en circumstàncies poc clares a mans dels nazis. La seva importància rau en el fet que fou el primer compositor polonès que seguí l’ensenyament de Schönberg i el dodecatonisme en la seva obra, aplicant-lo al material folklòric, que reconduí cap a un estil neoclàssic. Admirava la capacitat de concentració expressiva d’A. Webern, i de vegades n’imità la forma de les variacions, com ara en les Variacions sobre una sèrie de 12 notes (1933). De la seva obra orquestral destaquen les tres simfonies, l'Obertura alegre (1941) i la Suite polonesa.