Estudià a l’Escola Chopin, i posteriorment al Conservatori de Varsòvia amb R. Statkovski. El 1926 fou alumne de P. Dukas a l’École Normal de Musique. De nou a Polònia, ensenyà al Conservatori de Lódz (1927-29). Exercí la crítica musical a "Muzyka" i fou el fundador de "Chor", revista dedicada a la música coral. Dirigí les orquestres filharmòniques de Cracòvia i de Varsòvia, i des del 1947 fins a la seva mort ensenyà composició al conservatori de la capital polonesa. La seva obra, força experimental, explorà els efectes de les dissonàncies i els ritmes percussius, amb un alè vital i un tremp sonor de gran impacte, com és el cas de la Simfonia núm. 2 (1928) o el Concert per a violoncel (1930). L’eclecticisme inicial s’anà adaptant a un llenguatge més flexible, i finalment es reduí a una simplificació de textures extrema. Escriví nombroses peces per a església i cançons.